Si el llenguatge de les flors .... Quan tot això acabi
Si el llenguatge de les flors pogués apropar-nos,
que , estant tant a prop no ni podem tocar-nos!
I si fórem capaços de mesurar el silenci,
de mirar i no només veure,
d’escoltar i no tant sols sentir, de forçar
la mesura entre uns i entre altres...
Aleshores, potser, tot seria més fàcil.
Quan tornarem a jeure sobre l’herba
sense por, sense patir perquè pell i pell s’acosten totes
soles?
No gosem ni mirar-nos als llavis
perquè el delit no ens porti a besar-nos
Ni en un bes suau d’aquells de mitja tarda,
d’adolescent novell, un bes tímid,
de flors, delit i de basarda.
D’un frec suau, de demà, d’esperança.
Quin gust tindrien ara les teves moixaines?
Quina escalfor, quin fred produirien?
Quina serenor portaria el palmell de la teva mà?
Quina frisança al coll i a l’esquena.
Si el llenguatge de les flors pogués ajudar-nos...
quines flors haurem de triar,
quines seran les que ens tornin la vida?
Orquídies, cards, roselles, roses, glicina, xeringuilla,
clavells, violetes, ravenisses, ...
Quin gust tindrà la teva pell esquerpa,
quan tot això s’acabi?
Esquerpa se m’ha fet en aquesta distancia,
forçada, imposada a cops de dall,
a cops de llenguatge, inequívoc?
El frec suau de la teva pell em produirà esgarrifances.
Quin gust tindran les teves moixines?
Recordarem els temps en que apropar-se,
apropar-se fins l’infinit era plaer i no pur patiment?
I si això mai s’acaba? Què farem doncs?
Seguirem obedients o somniadors?
O com sempre, restarem indomables?
Pel que fa a flors,
que
cadascú triï la seva.
Si el lenguaje de las flores...
Cuando esto se acabe...
Si el
lenguaje de las flores pudiera acercarnos…
Qué, estando
tan cerca, ¡ni podemos tocar-nos!
Si fuéramos capaces
de medir el silencio,
de mirar y
no únicamente ver,
de escuchar
y no solo de oir, de forzar
la medida
entre unos y otros...
Entonces, quizá
sí, todo fuera más fácil…
¿Cuándo volveremos
a yacer sobre la hierba
sin miedo,
sin sufrir porque piel y piel, elles solas, se acercan?
No osamos ni
tan solo a mirarnos los labios
no sea que
el deseo nos llevara a besarnos.
Ni un beso
suave de aquellos de tarde,
de adolescente
novel, de primerizo,
un beso
tímido, de flores,
de deseo
y de temor al tiempo.
De roce
suave, del mañana, de esperanza.
¿Qué gusto
tendrían ahora tus caricias?
¿qué calidez
, qué frío producirían hoy?
¿Qué sosiego
traería la palma de tu mano?
Qué desazón
en la espalda, en el cuello.
Si el
lenguaje de las flores puede acaso ayudarnos...
que flores
deberemos elegir,
cuáles serán
las que traigan a la vida de nuevo?
Orquídeas, cardos amapolas, rosas, glicinas, celindas,
claveles, violetas,
rabanizas...
¿Qué sabor
tendrá tu piel huidiza
cuando todo
esto se acabe?
Huidiza se
me ha hecho en esta distancia,
forzada,
impuesta a golpe de guadaña,
a golpes de
lenguaje, ¿inequívoco?
El roce
suave de tu piel me producirá escalofríos.
¿Qué gusto tendrán
entonces tus caricias?
¿Recordaremos
los tiempos en que acercarse,
acercarse hasta
el límite era placer y no puro padecer?
¿Y si esto
no termina nunca? ¿Qué haremos pues?
¿Seguiremos obedientes
o soñadores?
O como
siempre, ¿permaneceremos indomables?
Y por lo que
se refiere a las flores,
que cada uno elija la que guste.





Hola.
ResponEliminaEstoy merodeando por tu blog. Y me gustan tus poemas. Tu poética.
Puedo quedarme?...
Saludos.
Naturalmente. Bienvenida.
EliminaSalud en etes tiempo de incertidumbre, Maria Socorro.
Anna Babra
Una mirada subtil cap a l.interior. Protesta...cansament i enyoraça per el que ens es negat. I una certa por a..."I si això mai s.acaba...?" Preciós i delicat poema Anna. Pilar
ResponEliminaNo ens quedarà altre remei que "reinventar-nos"? Ah! com m'emprenya aquesta paraula!.
EliminaUna abraçada, Pilar.
Anna Babra
Las flores son como los colores. Siempre hay uno o una que te gusta más que el resto.
ResponEliminaUn saludo, Anna.
Razón llevas, aunque yo en mi admiración por las flores no soy capaz de elegir solo una.
EliminaSalud, Cayetano.
Anna Babra
Bon poema Anna, et felicito.
ResponEliminaCuriosament el primer poema del meu primer llibre de poemes portava per títol "El llenguatge de les flors"
Abraçades
Francesc Cornadó
No he resistit la tentació i l'he llegit. Ni més ni menys que deu anys abans.
EliminaGràcies per la teva opinió.
Salut, Francesc.
Anna Babra
ah! hi hagut enguany una florida espectacular, està la natura d'un verd i flors guapa a rabiar.
ResponEliminaPel (que) fa a flors,
que cadascú triï la seva.
al final del poema crec hi falta un que.
Salut
Gràcies per la teva apreciació. en principi hi era i el vaig treure; ho tornaré a mirar.
EliminaLa florida d'enguany espectacular. CERTíSSIM.
Una abraçada F. Puigcarbó.
Anna Babra
F. Puigcarbó
EliminaResolt moltes gràcies. S'agraeix aquest esperit col.laboratiu.
Anna Babra