7.5.20

Si el llenguatge de les flors .... Quan tot això acabi / Si el lenguaje de las flores... Cuando esto se acabe...




                     

Si el llenguatge de les flors .... Quan tot això acabi


Si el llenguatge de les flors pogués apropar-nos,
que , estant tant a prop no ni podem tocar-nos!

I si fórem capaços de mesurar el silenci,
de mirar i no només veure,
d’escoltar i no tant sols sentir, de forçar
la mesura entre uns i entre altres...
Aleshores, potser, tot seria més fàcil.


Quan tornarem a jeure sobre l’herba
sense por, sense patir perquè pell i pell s’acosten totes soles?

No gosem ni mirar-nos als llavis
perquè el delit no ens porti a besar-nos
Ni en un bes suau d’aquells de mitja tarda,
d’adolescent novell, un bes tímid,
de flors, delit i de basarda.
D’un frec suau, de demà, d’esperança.

Quin gust tindrien ara les teves moixaines?
Quina escalfor, quin fred produirien?
Quina serenor portaria el palmell de la teva mà?
Quina frisança al coll i a l’esquena.

Si el llenguatge de les flors pogués ajudar-nos...
quines flors haurem de triar,
quines seran les que ens tornin la vida?
Orquídies, cards, roselles, roses, glicina, xeringuilla,
clavells, violetes, ravenisses, ...

Quin gust tindrà la teva pell esquerpa,
quan tot això s’acabi?
Esquerpa se m’ha fet en aquesta distancia,
forçada, imposada a cops de dall,
a cops de llenguatge, inequívoc?
El frec suau de la teva pell em produirà esgarrifances.
Quin gust tindran les teves moixines?
Recordarem els temps en que apropar-se,
apropar-se fins l’infinit era plaer i no pur patiment?

I si això mai s’acaba? Què farem doncs?
Seguirem obedients o somniadors?
O com sempre, restarem indomables?

Pel que fa a flors,
que cadascú triï la seva. 



Si el lenguaje de las flores...   Cuando esto se acabe...


Si el lenguaje de las flores pudiera acercarnos…
Qué, estando tan cerca, ¡ni podemos tocar-nos!

Si fuéramos capaces de medir el silencio,
de mirar y no únicamente ver,
de escuchar y no solo  de oir, de forzar
la medida entre unos y otros...
Entonces, quizá sí, todo fuera más fácil…

¿Cuándo volveremos a yacer sobre la hierba
sin miedo, sin sufrir porque piel y piel, elles solas, se acercan?

No osamos ni tan solo a mirarnos los labios
no sea que el deseo nos llevara a besarnos.
Ni un beso suave de aquellos de tarde,
de adolescente novel, de primerizo,
un beso tímido, de flores,
de deseo y  de temor al tiempo.
De roce suave, del mañana, de esperanza.

¿Qué gusto tendrían ahora tus caricias?
¿qué calidez , qué frío producirían hoy?
¿Qué sosiego traería la palma de tu mano?
Qué desazón en la espalda, en el cuello.

Si el lenguaje de las flores puede acaso ayudarnos...
que flores deberemos elegir,
cuáles serán las que traigan a la vida de nuevo?

Orquídeas, cardos amapolas, rosas, glicinas, celindas,
claveles, violetas, rabanizas...

¿Qué sabor tendrá tu piel huidiza
cuando todo esto se acabe?
Huidiza se me ha hecho en esta distancia,
forzada, impuesta a golpe de guadaña,
a golpes de lenguaje,  ¿inequívoco?
El roce suave de tu piel me producirá escalofríos.
¿Qué gusto tendrán entonces tus caricias?
¿Recordaremos los tiempos en que acercarse,
acercarse hasta el límite era placer y no puro padecer?

¿Y si esto no termina nunca? ¿Qué haremos pues?
¿Seguiremos obedientes o soñadores?
O como siempre, ¿permaneceremos indomables?

Y por lo que se refiere a las flores,

que cada uno elija la que guste.



                        
Anna Babra


11 comentaris:

  1. Hola.

    Estoy merodeando por tu blog. Y me gustan tus poemas. Tu poética.
    Puedo quedarme?...

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Naturalmente. Bienvenida.

      Salud en etes tiempo de incertidumbre, Maria Socorro.

      Anna Babra

      Elimina
  2. Una mirada subtil cap a l.interior. Protesta...cansament i enyoraça per el que ens es negat. I una certa por a..."I si això mai s.acaba...?" Preciós i delicat poema Anna. Pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens quedarà altre remei que "reinventar-nos"? Ah! com m'emprenya aquesta paraula!.

      Una abraçada, Pilar.

      Anna Babra

      Elimina
  3. Las flores son como los colores. Siempre hay uno o una que te gusta más que el resto.
    Un saludo, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Razón llevas, aunque yo en mi admiración por las flores no soy capaz de elegir solo una.

      Salud, Cayetano.

      Anna Babra

      Elimina
  4. Bon poema Anna, et felicito.
    Curiosament el primer poema del meu primer llibre de poemes portava per títol "El llenguatge de les flors"
    Abraçades
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he resistit la tentació i l'he llegit. Ni més ni menys que deu anys abans.
      Gràcies per la teva opinió.

      Salut, Francesc.

      Anna Babra

      Elimina
  5. ah! hi hagut enguany una florida espectacular, està la natura d'un verd i flors guapa a rabiar.


    Pel (que) fa a flors,
    que cadascú triï la seva.

    al final del poema crec hi falta un que.


    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva apreciació. en principi hi era i el vaig treure; ho tornaré a mirar.

      La florida d'enguany espectacular. CERTíSSIM.

      Una abraçada F. Puigcarbó.

      Anna Babra

      Elimina
    2. F. Puigcarbó
      Resolt moltes gràcies. S'agraeix aquest esperit col.laboratiu.

      Anna Babra

      Elimina