La tarda en gris
No estaré lluny
perque la vida és plena de llum,
perque la tarda desplega el desig
perque la pàgina porta el teu blanc,
perque les fulles reflecteixen verd,
perque el meu deix s’escapa cap al lluny,
perque el seu raig s’entopa més enllà,
perque ja no, no puc cridar més fort,
perque els renecs me’ls dic sols per a mi,
perque és aquí on tot s’ha amagat, tot,
perquè avui o fins potser demà
és l’horitzó el que s’esquinçarà
perquè aquell crit no pugui arribar mai.
I per què no ... de la mà o junts estant
beguem tan sols unes copes de més.
I que llavors...
cridem plegats l’esclat d’haver viscut.
Anna Babra
La tarde en gris
No estaré lejos
porque la vida rezuma de la luz
porque la tarde en deseos se mece,
porque la página lleva escrito tu blanco,
porque las hojas reflejan verdor,
porque mi deje se expande hacia allí,
porque su rayo se estanca a lo lejos,
porque no puedo gritar más fuerte aún,
porque los improperios los digo yo solo para mí,
porque es aquí donde todo se escondió,
porque acaso hoy, o mañana quizás,
el horizonte, lejano, se rasgará.
Para que
el grito no pueda llegar;
y por qué no… de la mano o prendidos aún
bebamos únicamente unas copas de más.
Y entonces… sí
gritemos al unísono el estallido de haber vivido.
Anna Babra