Petons
I quan contemplis
la meva pell ferida,
quan vegis que el
temps arrabassa el tacte de pell de préssec,
no apartis els
ulls.
Posa la teva mà
sobre la meva,
i notaràs que
totes dues cruixen.
Deixa els teus
llavis lliscar sobre l’anvers
i com un home
antic, deixa-hi anar una besada suau,
sense genuflexió,
només amb delectança,
i així, la del
perfum que coneixes ben bé,
t’amari per
enèsima vegada.
Et prometo que jo
flairaré el teu.
Deixaré que la
giris, la mà, la meva,
i després d’omplir-la
de petons, els meus,
l’acostaré a la
teva galta i te’ls deixaré posats.
Anna Babra
Anna Babra
Besos
Cuando contemples mi piel herida,
cuando veas que el tiempo arrebata el tacto de piel de
melocotón,
no apartes la mirada.
Pon tu mano sobre la mía,
y notarás como ambas crujen.
Deja que tus labios se deslicen sobre mi anverso
y como un hombre antiguo, suéltale un beso suave,
sin genuflexión, solo con fruición,
y así, el perfume que tan bien conoces,
te inundará por enésima vez.
Te prometo que yo percibiré el tuyo.
Dejaré que la gires, la mano, mi mano,
y después de llenarla de besos, los míos,
la acercaré a tu mejilla y te los dejaré puestos.
Anna Babra