Em permeto deixar-vos amb aquesta delícia de la meva amiga Montse Vilajosana.
Un exercici sintàctic de vida.
Hi ha dies que frisen per encavalcar subordinades, d'altres que sacsegen a ritme trepidant de juxtaposades, aquells que t'agombolen amb coordinades, ves quan explosionen de joia o de casums exclamatius o traspuen incertesa dels què qui com on per què quan interrogatius i ah! quan t'arriben amb punts suspensius...
Alguns s'avorreixen impersonals o es cansen de ser atributius. Si pogués triar, a la tardor, valgui l'experiència, els voldria d'estructura simple.
Avui n'ensumo un de punt i a part. Potser el vestiré de color.
És la gramàtica del viure -sense percentatges establerts- amb la ignorància del que ha d'arribar amb subjecte elidit.
Montse Vilajosana
Me permito dejaros con esta delicia de mi amiga Montse Vilajosana
Un ejercicio sintáctico de vida.
Hay días que se empeñan para encabalgar subordinadas,
otros que sacuden al ritmo trepidantes de yuxtapuestas,
aquellos que te cuidan con coordinadas, cuando estallan de goce o de me cángüenlas exclamativos o exudan incertidumbre de los qué, quien, cómo, dónde por qué interrogativos y ah…, cuando te llegan con los puntos suspensivos…
Algunos se aburren impersonales o se cansan de ser atributivos. Si pudiera elegir, en otoño, valga la experiencia, los quisiera de estructura simple.
Hoy me huele a un punto y aparte. Quizá lo vista de color.
Es la gramática del vivir – sin porcentajes establecidos –
Con la ignorancia de lo que está por llegar con el sujeto elidido.
Anna Babra (versión en castellano)