16.6.26

                                                        
                                          Fotografia: Mercé Vidal Famadas 

MAR I TERRA

Quan la sorra sembla pedres,
quan les pedres semblen sorra,
 
l'aigua salada s'acosta festiva
fent fistons que 
                      conviden a beure'n.
 
I no cal anar molt lluny
ho tenim a quatre passes.
 
Anna Babra 



 

 

 

                     QUAN TOT ES PEDRA 

                                                                Fotografies Marcel  Albet Guinart 

 

 

I no sempre
han calgut teules.
Cada lloc té
els seus costums i
els seus propis recursos.
La pedra, les pedres
no són pas totes iguals;
totes tenen es seus usos.
 
 
Heus ací la clarividència
de les gents de la muntanya.


La pissarra pels teulats,
els blocs de pedra ferrenys
per pujar parets,
fonaments i també escales.
I més amunt calç i
ciments de fang i pedram
per aixecar cap amunt
alleugerir pes i...

Com fi fossin arquitectes
construïen simple i ras
de durada llarga i neta.
 
Coneixien el territori!
sabien ben bé què fer-ne.

                                                               Sobreviuríem nosaltres?

Anna Babra 

 

 
 
  
                                                Fotografia: Marcel Albet Guinart
 

BELLÍSSIMA

I un dia la ventada
va emportar-se-li el teulat.
No l'ha trobat mai ningú...
Ni una teula, ni una llata,
ni un trosset d'aleró...
 
I si un dia
se us acut encendre la llar de foc,
us prometo senyories...
 
posaré el caldero al foc; 
farcit de viandes, de cigrons, 
de viandes i cigrons,  
de cigrons i farigola,
farigola i peu de porc.
 
Anna Babra 
 
 
BELLISIMA
 
Y un día un ventorro endiablado 
le arrebató su tejado.
No se ha encontrado nunca.
Ni una teja, ni un madero 
ni un pedazo del alero... 
 
Y si un día se os ocurre
 ir a encender esa lumbre
os prometo señorías...
 
pondre el caldero en ella;
henchido de avio, con garbanzos, 
de viandas y garbanzos, 
de garbanzos y tomillo
de tomillo y pies de cerdo. 
 
 

 

 

                        Fotografia: Teresa Cambra

 

GESSAMÍ

L'aire recull i escampa la flaire,
 
la llum arrenca
BLANCS inèdits a les flors,
 
i el sol retalla sense tisores
l'alegria dels VERDS.
 
Gaudí
         ABSOLUT.
 
 
Anna  Babra


JAZMINERO

El aire acapara el perfume y suelta la aroma, 
 
la luz arranca 
BLANCOS inéditos a la flores, 
 
y el sol recorta sin tijeras
la alegria de esos VERDES.
 
¡Goce    
        ABSOLUTO!

 

 

 

  

 

                                                    Fotografía: Marcel Albet Guinart

 IMATGE

 
Una imatge que, com totes,
es pot interpretar de moltes maneres.
 
A primer cop d'ull ...
 
La situació feta imatge;
inclòs l'humà que camina cap enllà. 
Fuig o tants sols s'allunya...
perquè...
 
altrament, sap que...
                 no hi pot fer res.
De tota manera
                aquest matí El SOL llu.!!

Anna Babra
 
 

IMAGEN 

Una imagen que, como todas
se puede interpretar de infinitas maneras.
 
 A primera vista... 
 
Situación hecha imagen;
incluido el humano que ...
camina perdiéndose en hacia el horizonte.  
Huye o tan sólo se aleja...
¿por qué?.. 
                  ni sabe qué puede hacer.
Aunque...
               esta mañana EL SOL luce.
            Anna Babra