Rosselles, gallarets, roelles
Amapola, pipiripí, ababol
Roselles
Omplen els sembrat de blat,
taquen de color el daurat,
mostren vermell, i taronja, i groc, i blanc, i rosat.
Són símbol de controvèrsia
Com si el vermell volgués dir:
Vine que jo t’acarono, vine que et vull fer patir.
Si t’hi acostes et captiven,
si te n’emportes un ram,
són tan ufanes i febles
que quan les tens a la mà,
es marceixen, es colltorcen,
es malmeten tot just senten el teu tacte de la mà,
i abans que arribis a casa
ja totes s’han esfullat.
On han perdut la ufania,
on s’ha quedat el delit,
quan han deixat de cridar-te
vermell sang o color fi?
De les llavors, puntets negres
en el pa del forn veí,
de les fulles, té per beure
d’algunes parts, pur verí.
Des dels anys de molts mil·lennis,
camins més enllà des d’aquí,
que ja els faraons egipcis
en portaven per partir.
Avui dia, per alguns, és sang i fetge,
per altres remei prescrit.
Pels manefla contraban,
calés, violència, esclavatge.
Per altres negoci fi,
entre embuts i entre matrassos
s’embutxaquen el destí.
Pel turista imatge fina,
pel pagès una mal son d’herba...
Per la nena de la Nora
gallaret, lluïssor i delit.
I a l’hora d’arribar a casa
plor perquè ja s’han marcit.
Dualitat, controvèrsia,
a la vora del
camí.
Anna Babra
Amapolas
En el
sembrado destacan,
manchan el
trigo dorado,
rojo,
naranja, amarillo, blanco y también rosado.
Símbolo de
controversia,
como si el
rojo dijera:
Ven que voy
a acariciarte, ven que te hago sufrir.
Si te acercas
te cautivan,
si quieres
llevarte un ramo,
son tan
ufanas y endebles
que solo al
sentir tu tacto
se marchitan
y se mustian,
y al
tenerlas en la mano en un momento
se ajan.
Y aún sin
llegar a casa
ya todas se
han deshojado
¿Dónde está
esa ufanía?
¿Dónde quedó
aquel deseo?
¿Ya dejaron
de llamarte?
Rojo sangre,
color fino.
Las
semillas, puntos negros
en el pan de
la tahona,
de las hojas y los pétalos, suave té,
bebida sana,
de otras
partes, ... !veneno¡
Desde
antiguos milenios,
caminos que
ellas mandan
que faraones
egipcios
las llevaban al partir.
Para
algunos, hoy día, quiero y duelo,
quiero y
muero,
para otros, ...
prescripción.
Para
malvados violencia, alijos,
dinero, esclavos.
Para otros, buen negocio,
que entre
embudos y matraces
se embolsan
el destino.
Para turistas:
¡Qué imagen! ¡Qué, destello qué belleza!
Para aldeanos,
un mal sueño, mala hierba…
Para la niña
de Nora
ababol,
fulgor, anhelo.
Pero al
regresar a casa
lloros
porque se perdieron.
Dualidad,
controversia,
a la vera del camino.
Anna Babra