22.5.20

Prosa





A propósito de una copa de vino



Nunca desdeñó una copa de buen vino.

Prefería el blanco o el rosado. Los tintos de crianza los encontraba espesos y únicamente aceptaba si no le quedaba otro remedio o si le ofrecían un Mencía, que algo fresco resultaba delicioso.







Si os apetece podéis leer el relato completo en la revista digital donde colaboro: 
http://www.laignoranciacrea.com/
en la página 36















19.5.20

Claveles -Clavells - Carnations





Claveles

En la arena de la playa
se han pintado cien claveles.
Ni son rojos, ni rosados, ni son blancos, ni amarillos
que son todos de cinabrio,
todos rojo bermellón.
Son las huellas de tus pasos
que la marea se lleva.
Son las huellas de tus pasos,
son los besos que se fueron
que trae la espuma blanca
en su vaivén infinito.

Ha sacado, la vecina, una maceta al balcón
que tiene una clavelina, pequeña y toda olor.

Anna Babra

Clavells
A la sorra de la platja
hi ha pintats dos-cents clavells.
No són vermells, ni son roses, 
ni blancs ni de cap color
que tots són vermell cinabri
que tots són roig vermelló.

Son petjades dels teus passos
que la baixamar s’endú.
Són petjades dels teus passos,
són els petons que han fugit
i torna l’escuma blanca en el seu anar i venir.

Un test a fora el balcó ha tret, avui, la veïna.
Només hi ha una clavellina que tota es perfum i olor.

Anna Babra

 
Carnations

On the sand, at the seashore
hundred carnations has being painted.
They are not red or pink, 
nor white or yellow
but they'are all cinnabar,
all bright red.
They're in fact your footprints
washed away by the tide.
Maybe your footprint, 
or perhaps kisses that have fled
and the surf bringss back
In its soft endless ebb and flow..

A flowerpot has been placed,
in the neighbour’s balcony.
It is just full of carnations.
It's colourful and scent.


Anna Babra

17.5.20

Poema - DUALITAT / DUALIDAD








 Rosselles, gallarets, roelles



 Amapola, pipiripí, ababol


Roselles
Omplen els sembrat de blat,
taquen de color el daurat,
mostren vermell, i taronja, i groc, i blanc, i rosat.
Són símbol de controvèrsia
Com si el vermell volgués dir:
Vine que jo t’acarono, vine que et vull fer patir.
Si t’hi acostes et captiven,
si te n’emportes un ram,
són tan ufanes i febles
que quan les tens a la mà,
es marceixen, es colltorcen,
es malmeten tot just senten el teu tacte de la mà,
i abans que arribis a casa
ja totes s’han esfullat.

On han perdut la ufania,
on s’ha quedat el delit,
quan han deixat de cridar-te
vermell sang o color fi?

De les llavors, puntets negres
en el pa del forn veí,
de les fulles, té per beure
d’algunes parts, pur verí.

Des dels anys de molts mil·lennis,
camins més enllà des d’aquí,
que ja els faraons egipcis
en portaven per partir.

Avui dia, per alguns, és sang i fetge,
per altres remei prescrit.
Pels manefla contraban,
calés, violència, esclavatge.
Per altres negoci fi,
entre embuts i entre matrassos
s’embutxaquen el destí.

Pel turista imatge fina,
pel pagès una mal son d’herba...

Per la nena de la Nora
gallaret, lluïssor i delit.
I a l’hora d’arribar a casa
plor perquè ja s’han marcit.

Dualitat, controvèrsia,
a la vora del camí.


Anna Babra


Amapolas
En el sembrado destacan,
manchan el trigo dorado,
rojo, naranja, amarillo, blanco y también rosado.
Símbolo de controversia,
como si el rojo dijera:
Ven que voy a  acariciarte, ven que te hago sufrir.
Si te acercas te cautivan,
si quieres llevarte un ramo,
son tan ufanas y endebles
que solo al sentir tu tacto
se marchitan y se mustian,
y al tenerlas en la mano en un momento
se ajan.
Y aún sin llegar a casa
ya todas se han deshojado

¿Dónde está esa ufanía?
¿Dónde quedó aquel deseo?
¿Ya dejaron de llamarte?
Rojo sangre, color fino.

Las semillas, puntos negros
en el pan de la tahona,
de las hojas y los pétalos, suave té, 
bebida sana,
de otras partes, ... !veneno¡
Desde antiguos milenios,
caminos que ellas mandan
que faraones egipcios
las llevaban al partir.

Para algunos, hoy día, quiero y duelo,
quiero y muero,
para otros, ... prescripción.
Para malvados violencia, alijos,
dinero, esclavos.
Para otros, buen negocio,
que entre embudos y matraces
se embolsan el destino.

Para turistas: ¡Qué imagen! ¡Qué, destello qué belleza!
Para aldeanos, un mal sueño, mala hierba…

Para la niña de Nora
ababol, fulgor, anhelo.
Pero al regresar a casa
lloros porque se perdieron.

Dualidad, controversia,
a la vera del camino.


Anna Babra