A través del cristal
Ahora que la lluvia ya no arrecia
y la cortina de agua se ha transformado en una ducha suave,
en un descenso ordenado de líneas que discurre en el aire,
todo es calma, silencio musical entre las frondas.
En los cristales, las gotas,
obedeciendo a la ley de la gravedad,
resbalan lentamente
como ríos minúsculos en su mundo transparente.
Se engordan, se transforman en lágrimas dulces
Y, entonces, como bolas deseosas de aventura,
descienden raudas para estremecerse
descienden raudas para estremecerse
contra el marco del ventanal.
La criatura contempla.
Se distrae en este discurrir de las gotas de lluvia
que se empecinan en crear dibujos que él adivina
siguiendo el trazo de cada una de ellas.
Construye con ellos historias lejanas.
Y así se acerca el mediodía,
aún sin luz en el horizonte.
Anna Babra
Des de darrera els vidres
Ara que la pluja
ja afina
I la cortina
d’aigua es transforma en una dutxa suau,
en una descens
ordenat de línies que transita dins l’aire,
tot es calma,
silenci musical entre les frondes.
Als vidres, les
gotes,
obeint la llei de
la gravetat
llisquen
lentament
com rius
minúsculs dins un món transparent.
S’engreixen, es
transformen en llàgrimes dolces,
i llavors, com
boles àvides d’aventura,
cauen rabents fins
a estremir-se
contra l’ampit
del finestral.
La criatura
contempla.
Es distreu en
aquest anar i venir de les gotes de pluja
se s’entesten en
fer dibuixos
que ell endevina
seguint el traç de cada una.
Crea amb ells
històries llunyanes.
I el migdia s’acosta,
sense llum encara
a l’horitzó
Anna Babra
Una altra casualitat, Anna, en el meu primer llibre de poemes també tenía un poema que portava per títol "Darrere el vidre". Ara deixo a part el meu poema, ja fa molts temps que el vaig escriure, i et felicito per aquests versos teus que son mafgnífics.
ResponEliminaFrancesc Cornadó
Casualitats recurrents. Està tot escrit? Em consola que la manera de transmetre dels que escriviu poesia i els que ho pretenem és tant diversa que ... almenys aixì ho vaig comprovar en la casualitat primera.
EliminaI avui, la pluja que no era, m'ha portat un record d'infantesa. I d'una cosa a l'altre les boles desig d'aventura,que creen històries, dibuixos als vidres, criatura i agua, s'espera la llum, que s'espera i no arriba.
Gràcies, Francesc. Segurament que no podré resistir buscar el teu.
Salud.
Anna Babra
no només els nens miren les gotes de pluja lliscar pel vidre:
ResponEliminaLes gotes de pluja, s'encasten
tremoloses al vidre de la finestra,
deixo d'escriure i les observo.
Avorrit com estic, per un moment
han cridat la meva atenció.
M'aixeco i m'hi acosto,
el vidre més que atraure-les
els hi ha fet de para-xocs.
Després d'un instant en que,
quietes, es queden en suspensió,
llisquen vidre avall, deixant
un rastre de punts diminuts.
Ho fan poc a poc, ara a la dreta,
ara recte, ara a l'esquerra,
les irregularitats del vidre
els marquen el camí a seguir.
En arribar a baix de tot,
topen amb la superfície
del marc de la finestra,
on es desfan com les onades
perdudes d'una mar de butxaca,
en una platja inversemblant.
Sense saber-ho, les gotes de pluja
acaben el seu vacil·lant i curt viatge,
ignorants i ignorades, víctimes
innocents de la llei de la gravetat.
Avui peró, algunes d'elles
no ho han estat del tot soles,
puig al llarg del seu periple, jo,
l'avorrit, las he observat.
"..on es desfan com les onades
Eliminaperdudes d'una mar de butxaca,
en una platja inversemblant."
Aquest fragment em porta a la navegació. De butxaca? Com deu ser una navegació de butxaca? No puc resistir el desig d'aventura que m'han encomanat.
M'hi llenço.
Gràcies per aquest comentari tan provocador i poètic.
Salut, Francesc.
Anna Babra
ResponElimina..."todo es calma, silencio musical entre las frondas"
Qué bonito inspira la lluvia, verdad?... Sea sirimiri, sea chaparrón, siempre emociona, atrae, te eleva...
Un beso.
Trae recuerdos que entretejen las bolas de agua deseosas de aventura entre dibujos y luz que ya se espera.
EliminaEso es, te eleva...
Gracias, Maria Socorro.
Un beso.
Anna Babra
La lluvia mansa, con su delicadeza y lentitud, resulta idónea para ensimismarse y hacer que afloren los versos. Como estos tuyos.
ResponEliminaSaludos.
Solo el recuerdo de la infancia ya lo trae. Bolas deseosas de aventura que tejen historias lejanas.
EliminaSalud, Cayetano.
Anna Babra
Me veo a través de tu texto de nuevo criatura: contemplando, escuchando, sintiendo, oliendo, dibujando las gotas de la lluvia que entonces -qué lejana la niñez- me parecían poesía.
ResponElimina"En el descenso ordenado de lineas que discurre en el aire..."...en un mon no ordenat en que tot està a l.aire....poses tu poesia...Qui no ha resseguit amb el dit la linea recta d.una gota de pluja i la convertit en corva rodona...qui no ha sommiat darrera els vidres mentre lliscava el dit...Gràcies Anna per aquest regal de "silenci musical"...Una abraçada. Pilar
ResponEliminaEs bonito leer el trazo de las gotas de lluvia, transmite calma.
ResponEliminaTienes toda la razón. Todavía soy capaz de recordar días de lluvia en mi infancia y como navegaba mar adentreo, mar afuera avanturas mil.
EliminaUn abrazo Patricia K. y gracias por tu visita.
Anna Babra