ROSERS
Silvestres?
Rosers, tot i que ho semblin no tots són silvestres. Ah! aquests que volen imitar-los, que volen ser salvatges i mostren aquestes flors que s'obren esfullant-se, mostren uns pètals pujats de color com si els fes vergonya. Aquests són lloables; avui dia no es persegueix la humilitat, la serenor de les roses salvatges.
L'arrogància transita arreu sense ni un mirament.
Anna Babra
ROSALES ¿Silvestres?
L'arrogància transita arreu sense ni un mirament.
Anna Babra
ROSALES ¿Silvestres?
Rosales, y aunque lo parezca no todos son silvestres. !Ah! estos que quieren imitarlos, que quieren ser salvajes, que muestran estas flores que se abren deshojándose, que muestran esos pétalos subidos de color tal les diera vergüenza. Estos, estos sí son loables; hoy en día no se persigue la humildad, la serenidad de las rosas salvajes. La arrogancia se muestra sin pudor alguno.
Anna Babra
Anna Babra
En la humildad de la rosa está su belleza.
ResponEliminaUn saludo, Anna.
Coincidimos. Pero el hombre, en su obsesión por mejorarlo todo, ha puesto unas variedades por encima de otras y parecen, estas, algunas tan perfectas que desmerecen las otras.
EliminaAsí somos.
Salud, Cayetano.
Anna Babra
Els rosers? Les roses... Regal precios de la natura, molt manipulat pels humans fins banalitzar-lo. Per a mi , malgrat tot , el salva una antiga cançó, RED ROSES FOR A BLUE LADY, de Dean Martín i Frank Sinatra, i un dels himnes dels rebels confederats americans, THE YELLOW ROSE OF TEXAS.
ResponEliminaBenvinguts, Josep Maria i Xavier. L'escoltarem.
EliminaSalut.
Anna Babra
La rosa, sense la literatura que li ha caigut a sobre, només seria una col petita, insípida i de colors enganyadors, el seu perfum, a la cuina, s'esvairia. Fuster dixit,
ResponEliminaDigui el que digui Fuster, no deixa de ser flor, i la salvatge gairebé s'escapa de la maledicció.
EliminaSalut, Francesc.
Anna Babra
ara es temps de roses salvatges, o potser hauriem de dir periurbanes, ni ha un munt.
EliminaEs veritat. L.arrogància guanya terreny en el món en que vivim. Magnífica descripció per diferenciar les roses salvatges de les de jardí.
ResponElimina.Pilar
De tota manera les unes i les altres són un regal d'aroma i de color.
EliminaSalut, Pilar.
Anna Babra
Les roses simples com l'englantina son meravellores, la seva humilitat em roba el cor.
ResponEliminaHi ha però les sofisticades que em recorden el passeig sota les pèrgoles o els acords de François Couperin. Son roses que estimo: Madame Eugène Résal i la seva germana gran, Madame Laurette Messing. La Comtesse Riza du Parc, Caroline Testout, Gustave Regis, el Souvenir de Catherine Guillot, Madame Falcot, la vella Malmaison i la dolça, La France.
Unes cerquen les ombres com la Papa Gontier i la Comte de Paris.
Unes altres s’endormisquen al sol com la Maria Immaculata, la Madame Jules Grolez i la inconstant Beauté.
A la parella Rêve d’Or i William Allen Richardson, els agrada la llum, però la intensitat del sol meridional les enlluerna. Són una parella admirable, però ja s’ho faran.
Ja no estan amb nosaltres les Lamarque, les Devoniensis, les Niphetos ni la Maréchal Niel, que era tan amiga dels russos.
Ens inundem amb el seu aroma, la Madame Abel Carriere, la Aimée Vibert, la Glorie Lyonnaise, la Cèline Forestier, la Reina Olga de Wurtemberg, la Madame Bérard i la seva mare Gloria de Dijon, que li plau de posar-se sempre al mig de totes elles.
I recordo la Madame Hoste que, tot i essent bastant cruel, encara vaig poder véncer la seva coqueteria.
Ja n’hi ha prou, amiga Anna, totes emularien la Reine Marie Henriette.
Salut i aromes
Francesc Cornadó
Ara veuràs la diferència.
EliminaDe les diferents varietats que hi deu haver tu n'esmentes una pila; jo només podria dir: Roses silvestres, roses de te, roses de pitiminí, roses de vellut, i no sé si alguna altra.
Amb tu sempre augmenten els coneixements.
Salut, Francesc
Anna Babra
Afortunadamente ni la arrogancia ni la prepotencia son flores.
ResponEliminaMuy afortunadamente. Aunque algunas no son de mi agrado porque me las recuerdan.
ResponEliminaSalud, Fackel
Anna Babra
Anna Babra
ResponEliminaFlores transgénicas?... Pura manipulación genética. Prefiero la belleza de la humilde amapola.
Besos, Anna.
Amapolas, romero, tomillo, rosas silvestres, genista. Sencillas, sin arrogancia, ...
ResponEliminaSalud, María Socorro.
Anna Babra
Y también el verso de Angelus Silesius:
ResponEliminaLa rosa florece sin porqué, florece porque florece.
Verso muy parecido a ese otro de Tristan Tzara:
Las campanas suenan sin razón, y nosotros también.
Sonad campanas sin razon y nosotros también!
Pero están.
EliminaQuizá sin razón las cortamos, quizá sin razón las olemos, quizá sin razón las miramos, quizá sin razón las... sencillamente, quizá porque están.
Un abrazo, Enrique.
Anna Babra