Xeringuilla
Blanques, nítides, perfumades,
d’un blanc honest, no el dels lliris,
lliris de maig, de mes de Maria,
de puresa immaculada, de creença,
de misteri administrat, atorgat, eclèctic.
L’arbust creixia arrenglerat a la paret.
Paret mitgera del pati dels veïns.
Y en els nostres jocs,
entre troncs i pedres s’estenia un passadís secret.
Perfumat, llòbrec, feréstec, embriagant...
Com ens agradava entaforar-nos-hi!
Ens transportava en un recorregut curt,
emparats per la frescor de l’ombra,
filtre de llum amb pampallugues blanques,
ja esgarrinxats amb la pell dels braços malmesa,
fins al bosc enyorat.
I llavors,
entràvem en un món tot nostre.
Era el camí a la llibertat?
Quan vàrem créixer ens preguntàvem on,
on era el passadís secret?
Per què teníem els braços esgarrinxats?
Què havíem perdut? La clau?
Quina clau?
On és aquella xeringuilla que ens protegia
tot i esgarrinxar-nos?
De quins mal averanys ens allunyava?
Plantem-ne una al pati
ben arrenglerada al mur dels veïns.
Només caldrà esperar un temps.
Anna Babra
Celinda (Jeringuilla)
Blancas, nítidas,
perfumadas,
de un blanco
honesto, no el de los lirios,
lirios de
mayo, de mes de María,
de pureza Inmaculada,
de creencia,
de misterio
administrado, otorgado, ecléctico.
El arbusto crecía
adosado a la pared.
La pared
medianera del patio del vecino.
Y en
nuestros juegos,
entre troncos
y piedras se extendía un pasadizo secreto.
Perfumado, lóbrego,
salvaje, embriagante...
Como nos gustaba
meternos en él.
Nos transportaba
en recorrido corto
protegidos
por el fresco del sombrajo,
filtro de
luz con chiribitas blancas,
no sin antes
lacerar-nos los brazos,
al bosque
deseado.
Y entonces,
entrábamos en
un mundo muy nuestro.
¿Era el
camino a la libertad?
Cuando
crecimos nos preguntábamos dónde,
¿Dónde estaba
el pasadizo secreto?
¿Por qué teníamos
los brazos lacerados?
¿Qué habíamos
perdido? ¿La llave?
¿Qué llave?
¿Dónde
estaba esa celinda que nos protegía
aun lacerándonos
los brazos?
¿De qué mal
agüero nos alejaba?
Sembremos
una en el patio
bien adosada
al muro del vecino.
Únicamente
deberemos esperar un tiempo.
Anna Babra
"[Y] en els nostres jocs,
ResponEliminaentre troncs i pedres s’estenia un passadís secret." ¡Magnífic!, et felicito.
Entre els jocs i les esgarrinxades, imaginavem vergers inaccessibles, closos i privats. Parets mitjeres, jardins amb tanques que van ocultar les meditacions i les paraules dels joves amants (dic meditacions i no pas emocions)
A l'ombra de les parets amb enfiladisses, el savi racionalista afirmava que la naturalesa no és bella ni lletja, no té ordre ni desordre. I davant les bardisses, sabent que el temps passa inexorablement, un altre savi afirmava que la natura no persegueix cap objectiu i no té cap finalitat. La naturalesa no és sàvia ni és res.
Aquesta fou l’estètica del savi racionalista, la que guiava el llapis de l’arquitecte que projectà el jardí de la Raó.
Abraçades
Francesc Cornadó Estradé
D'un blanc honest, com aquest precios poema.
ResponEliminaSamut.
Sinceramente, no soy crítico, pero me ha gustado mucho. El final es, a mi criterio espectacular:
ResponEliminaSembremos una en el patio
bien adosada al muro del vecino.
Únicamente deberemos esperar un tiempo.
Salut ¡
Muchas gracias. No es necesario ser crítico.
EliminaLa poesía simplemente provoca o no la sensibilidad de uno.¿quizá, por qué se le encuentra algún atisbo de belleza?
Salud.
Anna Babra
¿Pensaste el poema primero en catalán? ¿La traducción es literal? Lo digo porque no va nada forzada y parece pensada y plasmada en castellano?
ResponEliminaUn saludo.
¡Qué elogio Cayetano! Me gusta mucho que se me reconozca como bilingüe de verdad.Fue pensada en catalán.
ResponEliminaSalud
Anna Babra
No el blanc dels lliris de maig....dels lliris del mes de Maria
ResponElimina. Frase molt ben buscada...amb retorn al passat
Fantàstica la descripció del passadís secret...em quedo amb la versió catalana tinc l.impresió que ha estat concebuda així; però amb castellà també es genial..ai...xiringuilla blanca i nostàlgica...et felicito Anna
..una abraçada. Pilar
Nostàlgia.Si amiga meva.
ResponEliminaCelebro que t'agradi també en castellà. Va ser pensat en català però la versió en castellà diu que es bona. Vol dir que se'm reconeix bilingüe. Una satisfacció per mi.
Una abraçada, Pilar.
Anna Babra
En català és preciós, el bosc enyorat, el món tot nostre, el camí a la llibertat?
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest poema!
Una abraçada Anna
Moltes gràcies Judit. Tot just és un record que es barreja amb el delit que veig que tu també coneixes.
EliminaSalut, Judit.
Anna Babra
Anna Babra