(Fotografia- Àurea Setó)
Avui tot és moll
El carrer és
moll,
els arbres són
molls,
les llambordes llisquen.
A la ciutat morta
les finestres han
quedat ben closes;
les portes tancades.
No hi ha infants.
Però el silenci
porta sons,
esgarips d’ocells,
o de plors.
No hi ha sol.
Llum oculta rere els núvols.
No ha hi soroll.
So perdut dessota l’aire.
No hi ha humans.
Ah, però...
Els camps
floreixen com sempre.
I l’herba s’estufa,
mullada, sota la pluja fina.
Flors diminutes
creen mantells de color sobre l’herba molla.
I una rosella,
només una, tenyeix roig de sang
l’humil
verd de l’herba.
Anna Babra
(Fotografia- Àurea Setó)
Hoy todo está mojado
Las calles mojadas,
los árboles empapados,
los adoquines resbaladizos.
En la ciudad muerta
las ventanas han quedado ocultas;
las puertas
selladas.
No hay niños.
Pero el silencio transporta ecos,
alaridos de pájaros, o de llantos.
No hay sol. Luz oculta tras las nubes.
No hay ruido. Sonido perdido bajo el aire.
No hay humanos.
Ah, pero...
los campos florecen como siempre.
Y la hierba se ahueca, mojada, bajo la lluvia suave.
Flores diminutas tejen mantos de color sobre la hierba.
Y una amapola, una sola, tiñe rojo sangre
el verde humilde
de la hierba.
Anna Babra
Un poema rodó, amb un final preciós.
ResponEliminaAh, però...
Els camps floreixen com sempre.
I l’herba s’estufa, mullada, sota la pluja fina.
Flors diminutes creen mantells de color sobre l’herba molla.
I una rosella, només una, tenyeix roig de sang
l’humil verd de l’herba.
¿Quan s'obriran de nou les portes i finestres per inundar l'aire d'allò que haurem perdut? ¿Ens quedaran solsament les imatges o les podrem palpar com feiem abans i ens deixaran les mans plenes de flaires?
EliminaMoltes gràcies, Francesc. I salut.
Anna Babra
La pluja deixa els carrers xops, inunda el silenci d'una ciutat trista que espera, no sap, però, fins quan haurà d'esperar. Des les finestres en prou feines es veuen els verns o els lledoners que "ruralitzen" les avingudes.
ResponEliminaLes roselles son només una imatge a la memòria i el verd del camp es un teixit llunyà.
Et felicito, el teu poema és molt inspirat.
Salut
Francesc Cornadó
Els camps floreixen com sempre.
I l’herba s’estufa, mullada, sota la pluja fina.
Flors diminutes creen mantells de color sobre l’herba molla.
I una rosella, només una, tenyeix roig de sang
l’humil verd de l’herba.
El verd dels camps és impertèrrit. Des de les finestres s'amaguen les avingudes on migrats creixen els lledoners. ¿quan s'obriran les portes i les finestres per inundar de nou allò que haurem perdut?
EliminaGràcies, Francesc.
Anna Babra
La naturaleza está contenta. Por un tiempo es dueña absoluta del mundo.
ResponEliminaSaludos.
¿Será, entonces, que sobramos? Angustia, ¿sabremos hacer lo que conviene para recuperarla?
EliminaSalud, Cayetano
Anna Babra
Gracias por la visita y enhorabuena por los versos. Saludos.
ResponEliminaGracias.
EliminaSalud, ahora más que nunca.
Anna Babra
Lloança tenyida de tristor a la primavera que se.ns esmuny entre les mans i darrera els vidres molls. La rosella com a símbol d.esperança per una nova albada. Molt poétic Anna. Una abraçada. Pilar
ResponEliminaMoltes gràcies Pilar. Si la rosella es un símbol d'esperança... un moment o altre deixarà de ploure.
ResponEliminaUna abraçada.
Anna Babra
La foscor, el tancament, tot és silenci, sensacions de que tot és mort. Però hi ha un bri d'esperança, quan poguem sortir recuperarem la vida. Una situació molt real del que ara estem vivim
ResponEliminaNo l'hem de deixar perdre mai la vida, ni tancats. Si esperem a re cuperar-la quan poguem sortir potser no hi serm a temps.
ResponEliminaEmplau que apareguis per aquí.
Salut, ara més que mai.
Anna Babra
Y los otros hermanos de las otras especies buscan los espacios que un día una vez un instante o un suspiro los hombres abandonamos...
ResponEliminaQuizá seamos capaces de volver sin amedantraelos. Ojalá!
ResponEliminaSol y salud , Fackel. Y luz para que sepamos qué demonios hacer.
Anna Babra