Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poema. Mostrar tots els missatges

26.10.20

Sortijas de azabache




Sortijas de azabache

  

De mi ventana veo

como secas tu cabellera al sol.

 

El respaldo de la silla en el marco,

los batientes abiertos,  con peinador blanco

juegas con tus mechones que se airean al sol.

 

No sé adónde miras, no sé qué quieres ver,

no sé si te has peinado, no sé … qué vas a hacer.

Te imagino la mirada perdida, la vista en la pared.

 

Luces una sortija de cuentas de azabache,

un simple aro negro con engarces tan finos que apenas se ven.

Tus dedos se recrean entre rizos y bucles

del pelo que reposa y oculta tu piel.

 

Y de ese juego tuyo, que pareces ausente,

se desprende el silencio que no quiero romper.

 

Anna Babra

 


7.9.20

Flor de agua - Flor d'aigua



Flor de agua

El agua del estanque está quieta, quietísima.

En el centro, un círculo plateado parece el reflejo de la luna.

Pero esta noche no hay luna, está en luna nueva.

La oscuridad se extiende entre las ramas de los fresnos.

No hay más luz que la mancha plateada del estanque.

De pronto algo se remueve…

 y como si de pétalos de flor en abertura se tratara

las aguas se alzan dejando en el centro un remolino azulado.

 

De entre los pétalos transparentes,  enhiestos,  inmóviles,

como replegándose sobre si mismos, los brazos finos, desnudos de una mujer

abriendo las aguas que se deslizan cuerpo abajo por su espalda,

rezumando desde su cabello que se mece al compás  del líquido que ya no se aquieta.

 

Los pétalos en flor desaparecen como cristal de agua…

 y sus brazos parecen los estambres, y su cuerpo un pistilo blanco.

 

Alcanza una de las orillas,

se sienta a la vera del matorral de hierbabuena…

y se deja acariciar por el aire henchido de dolor.

El lamento, en la noche, hace crujir el cielo.

 

Anna Babra

 

Flor d’aigua

L’aigua de l’estany està quieta, quietíssima.

El centre, un cercle platejat, sembla el reflex de la lluna.

Però aquesta nit no n’hi ha de lluna, és lluna nova.

L’obscuritat s’estén entre les branques de  les freixes.

No hi ha més llum que la taca platejada de l’estany.

De sobte alguna cosa es mou…

i com si de pètals d’una flor que s’obre

les aigües s’aixequen just al mig en un remolí blavós.

 

Entre els pètals transparents, alzinats, immòbils,

com plegant-se sobre ells mateixos, el braços nus d’una dóna dins

obren les aigües que se li escolen esquena avall,

degotant del cabell que es bressa al compàs del líquid que no s’assossega.

 

Els pètals en flor desapareixen com cristall dins l’aigua…

I els seus braços semblen estams, i el seu cos un pistil blanc.

 

Atrapa una de les vores,

s’asseu vora del matoll de menta fresca…

I es deixa acaronar per l’aire  inflamat  de dolor.

El plany, en la nit freda, fa cruixir el cel.

 

Anna Babra

 

21.2.20

Deixa't anar / Déjate llevar

Deixa't anar


Deixa't anar,
que la llum del capvespre t'embolcalli.

No estiris els braços, plega'ls
o deixa'ls caure just al costat.

Acompasa el respir.
Contempla la llum del capvespre.
No hi fa res si és llànguida.

La imatge persistirà a la retina,
et portarà bells somnis
i...
                     ...oblidaràs.

T'ho asseguro.

Anna Babra


Déjate llevar


Relájate,
que la luz del ocaso te envuelva por completo.

No alces los brazos, replégalos
o simplemete déjalos caer justo a tu lado.

Deja que tu respiración se acompase.
Contempla la luz del atardecer.
No importa su languidez.

La imagen persistirá en tu retina,
te traerá bellos sueños
y...
                               ...olvidarás.

Te lo prometo.


Anna Babra

12.2.20

Una persona que...


Una persona que...


Heu conegut mai una persona que
us respecti tot i la seva saviesa
i la vostra ignorància?
Que escolti,
que malgrat els vostres arguments
                                               senzills, neòfits, intuïtius tan sols,
no exigeixi obediència?              
Que accepti propostes
i sigui capaç d’acceptar el joc,
fins i tot a proposta vostra,
que no es mostri arrogant,
tot i la seva saviesa?

Heu conegut algú
amb una disponibilitat encomiable?

Heu conegut qui estigui disposat a
provocar un sentiment de protecció,
aquell que moltes vegades rebutgeu?
Heu conegut algú que
tot i així, com aquell qui no vol,
us porti a acceptar-ho?

Doncs jo sí.
I us ben asseguro que em plau el privilegi.

Us ho desitjo.

Anna Babra


Una persona que…

Quizá conocierais una persona que
os respete a pesar de su sabiduría
y vuestra evidente ignorancia?
Que os escuche, no que oiga,
a pesar de vuestros argumentos
                                               sencillos, neófitos, únicamente intuitivos,
que no os exija obediencia?
Que acepte propuestas,
no le importe jugar,
que no se muestre arrogante,
y aunque la propuesta sea vuestra
la considere y la calibre?

Quizá hayáis conocido alguien
con una disponibilidad digna de encomiar?

Quizá hayáis conocido quien esté dispuesto
a provocar un sentimiento de protección,
aquel que más de las veces hayáis rechazado?
Quizá hayáis conocido alguien que
hasta, sin propósito patente,
os haya conducido a aceptarlo?

Pues, yo sí.
Y os aseguro que me place el privilegio.

Os lo deseo.

1.2.20

Cercle de sol - Cículo de sol


Cercle de sol

Entraràs a la plaça curulla de sol.
Cercaràs el recer sota pàmpols vermells.
Però a la plaça
només hi resta un cercle gris de ciment
dur, tèrbol, brut...
I no veuràs la llum.

De tanta que n’hi ha
fereix.

Has hagut de cloure els ulls.

Anna Babra



Círculo  de sol

Entrarás en la plaza inundada de sol.
Buscarás el abrigo bajo pámpanas rojas.
Pero en la plaza
tan solo queda un círculo de cemento gris,
duro, turbio, sucio...

Y no verás la luz.

De tanta como hay,
hiere.

Has entornado los párpados.

Anna Babra