Cercle de sol
Entraràs a la
plaça curulla de sol.
Cercaràs el recer
sota pàmpols vermells.
Però a la plaça
només hi resta un
cercle gris de ciment
dur, tèrbol,
brut...
I no veuràs la
llum.
De tanta que n’hi
ha
fereix.
Has hagut de
cloure els ulls.
Anna Babra
Círculo de sol
Entrarás en la plaza inundada de sol.
Buscarás el abrigo bajo pámpanas rojas.
Pero en la plaza
tan solo queda un círculo de cemento gris,
duro, turbio, sucio...
Y no verás la luz.
De tanta como hay,
hiere.
Has entornado los párpados.
Anna Babra
Em sugereix una situació on els sentiments dolorosos estan presents i malgrat intentar protegir-se
ResponEliminano consegueix vencer. No vol ajuda. Percep que al seu voltant la realitat és diferent però això no li calma la tristesa, ans al contrari, la provoca i s'imposen les sensacions doloroses ("la foscor")
que persisteixen i l'acaparen. Es protegeix intentant no veure resisteix a veure la realitat que l'envolta
ÉS la meva interpretació
Cert, no tot té solució.
EliminaSalut mantonia
A veces, el exceso de árboles no permite ver la amplitud del bosque.
ResponEliminaUn saludo, Anna.
Gracias Cayetano
ResponEliminaY a punto estuve de darme cuenta de que tanta luz procedía de un astro muerto en cuyo núcleo se enroscaban entre sí millones de gusanos.
ResponEliminaDe hecho por eso entorné los ojos, porque ya los había visto una vez, aquel día en que mi cerebro desnudo resistía los miles de grados de aquella luz y era el equivalente literal y vivo del cemento duro, turbio y sucio que hoy estaba allí.
Molt bé, Anna, aquests poemes que son "dibuixables" son magnífics.
ResponEliminaAbraçades
Francesc Cornadó Estradé
Imatge que s'atura a la retina.
ResponEliminaSalut, Francesc Cornadó