9.4.23

Llanceu la clau al riu - O una finestra al món -Echad la llave al río o Una ventana al mundo.

 

 

                                                Fotografia: Finestra al món  de Marcel Albet Guinart

 

Llanceu la clau al riu.

O Una finestra al món.

 

D’aquest silenci plàcid

de tardes,

de matins.

 

Aquestes passes sense petjada

per les dreceres fredes,

pels camins silents,

per pedregars abruptes.

 

Aquella mirada tèrbola

que mira cap endins

que abasta l’horitzó

que queda presonera de la imatge.

 

Aquella mirada plena

de color,

i de llum,

i d’ombres.

 

D’aquesta ment ocupada

permanentment ocupada,

retorçadament ocupada

reflexivament absent.

 

No aconseguirem pas omplir el vuit

que… no, mai l’omplirem

                   si no ens obrim al món.

Llenceu la clau al riu i entreobriu la porta.

Llavors l’aire correrà

de la porta entornada

a la finestra oberta.

I d’aquesta corrent

omplirem aquell buit

         que no ens deixava viure.

 

Anna Babra

 

Echad la llave al río

O una ventana al mundo

 

Ese silencio plácido

de tardes,

de mañanas.

 

Esos pasos sin rastro

por los senderos fríos

por caminos silentes

por riscos mensajeros.

 

Esa mirada turbia

que mira hacia adentro

que llega al horizonte

que se pierde en la imagen.

 

Esa mirada llena

de color

y de luz

y de sombras.

 

Esa mente ocupada

permanentemente ocupada,

torcidamente ocupada

reflexivamente ausente.

 

No consiguen llenar el vacío

que…  no, nunca se llena

                   si no se abre al mundo.

 

Echad la llave al río y entreabrid la puerta.

El aire correrá

de la puerta entornada

a la ventana abierta.

Y con esta corriente

 

se llenará el  vacío

         que ni vivir dejaba.

 

         Anna Babra

 

11 comentaris:

  1. Preciós poema. Li hauriem de fer cas.

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no ens falti el valor.
      Gràcies, Francesc.

      Anna babra

      Elimina
  2. Se aprende a caminar -a mirar, a sentir, a percibir al otro, a acompañar, a reñir, por qué no, a imaginar y a soñar- caminando.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ojalá sepamos aprender en ese andar continuo a percibir al otro.
      Gracias Fackel. salud.
      Anna Babra

      Elimina
  3. Como hay tantos, si no es a uno será a otro.

    ResponElimina
  4. "Una ment sempre ocupada i reflexivament absent",,,,amb aquests versos ja es diu tot, no parem...però no pensem !. Que corri l'aire, que corri... !!
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades massa ocupada per omplir aquest buit que ...
      I com dius que corri l'aire.
      Salut, artur
      Anna Babra

      Elimina
  5. Me ha gustado.
    PD: Por cierto, leí "Henry", da la circunstancia de que también tengo colocado un enlace a "La charca literaria", y me acordé de una persona que es idéntica a la que retratas.
    Un saludo ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que te guste y ya sabes esta es una manera de llenar el vacío. Me place esta coincidencia. Y por supuesto que hayas leído Henry.

      Salud.

      Anna Babra

      Elimina
  6. Qué bonito, Anna!... Y cuanto, cuanto dice...

    Un abrazo larguísimo.

    ResponElimina