Fotografia: Finestra al món de Marcel Albet Guinart
Llanceu la clau al riu.
O Una finestra al món.
D’aquest silenci plàcid
de tardes,
de matins.
Aquestes passes sense petjada
per les dreceres fredes,
pels camins silents,
per pedregars abruptes.
Aquella mirada tèrbola
que mira cap endins
que abasta l’horitzó
que queda presonera de la imatge.
Aquella mirada plena
de color,
i de llum,
i d’ombres.
D’aquesta ment ocupada
permanentment ocupada,
retorçadament ocupada
reflexivament absent.
No aconseguirem pas omplir el vuit
que… no, mai l’omplirem
si no ens obrim al món.
Llenceu la clau al riu i entreobriu la porta.
Llavors l’aire correrà
de la porta entornada
a la finestra oberta.
I d’aquesta corrent
omplirem aquell buit
que no ens deixava viure.
Anna Babra
Echad la llave al río
O una ventana al mundo
Ese silencio plácido
de tardes,
de mañanas.
Esos pasos sin rastro
por los senderos fríos
por caminos silentes
por riscos mensajeros.
Esa mirada turbia
que mira hacia adentro
que llega al horizonte
que se pierde en la imagen.
Esa mirada llena
de color
y de luz
y de sombras.
Esa mente ocupada
permanentemente ocupada,
torcidamente ocupada
reflexivamente ausente.
No consiguen llenar el vacío
que… no, nunca se llena
si no se abre al mundo.
Echad la llave al río y entreabrid la puerta.
El aire correrá
de la puerta entornada
a la ventana abierta.
Y con esta corriente
se llenará el vacío
que ni vivir dejaba.
Anna Babra

Preciós poema. Li hauriem de fer cas.
ResponEliminaSalut.
Que no ens falti el valor.
EliminaGràcies, Francesc.
Anna babra
Se aprende a caminar -a mirar, a sentir, a percibir al otro, a acompañar, a reñir, por qué no, a imaginar y a soñar- caminando.
ResponEliminaOjalá sepamos aprender en ese andar continuo a percibir al otro.
EliminaGracias Fackel. salud.
Anna Babra
Como hay tantos, si no es a uno será a otro.
ResponEliminaEn eso llevas más que razón.
Elimina"Una ment sempre ocupada i reflexivament absent",,,,amb aquests versos ja es diu tot, no parem...però no pensem !. Que corri l'aire, que corri... !!
ResponEliminaSalut ;)
A vegades massa ocupada per omplir aquest buit que ...
EliminaI com dius que corri l'aire.
Salut, artur
Anna Babra
Me ha gustado.
ResponEliminaPD: Por cierto, leí "Henry", da la circunstancia de que también tengo colocado un enlace a "La charca literaria", y me acordé de una persona que es idéntica a la que retratas.
Un saludo ¡
Celebro que te guste y ya sabes esta es una manera de llenar el vacío. Me place esta coincidencia. Y por supuesto que hayas leído Henry.
EliminaSalud.
Anna Babra
Qué bonito, Anna!... Y cuanto, cuanto dice...
ResponEliminaUn abrazo larguísimo.