Cordó
Lianes, ... cordó umbilical de vida.
De tant ressec ja res es distingeix.
Sols un cordó test, arrogant,
entortolligat com si fossin dos
i amunt , amunt,
es perd troncs enllà.
Un sap que, agostats pel fred d’hivern
i no pas per el sol impertèrrit d’agost,
s’amaguen arítjols, pi blanc, estepes,
esbarzers, llentiscles, lianes...
I les lianes, com cordó umbilical perfecte,
connecten la vida,
mantenint la saba que
retorna el que cal i s’esgotava.
Anna Babra
Cordón
Lianas,... cordón umbilical de vida
De tan reseco ya nada se distingue.
Sólo un cordón enhiesto, arrogante,
sinuosamente ensortijado como si dos fueran.
Y arriba, arriba,
se desvanece, allá, entre los troncos.
Uno sabe que, agostados por el frío de invierno
y no precisamente por el sol impertérrito de agosto,
se esconden, uvillas, pinos blancos, estepas
zarzas, lentiscos, lianas...
Y las lianas, como cordón umbilical perfecto,
conectan la vida,
manteniendo la savia que
retorna lo que falta y ya se terminaba..
Anna Babra
Que bó és, tenir un lligam que et subjecti i t'alimenti i t'aporti la sensació de seguretat, tot i sabent que es pot trencar en qualsevol moment també....
ResponEliminaSalut :)
M'agrada el teu comentari! 👌🏻 Salut!
EliminaUn poema perfecte, com el cordó umbilical de la vida,
ResponEliminaSalut
M'agradyla la idea de relacionar la liana amb el cordó umbilical
ResponEliminaAquesta que veiem a la foto té una imatge tan similar... Aliment, dependència, o una mena d'agraiment necessari? Hi ha tantes coses a preguntar-nos.
EliminaSalut, Marcel.
Anna Babra
Quan penso en el moment que tallen el cordó ubilical, és el primer desastre anatòmic. Comença una vida que després serà un seguit d'aconteixements, no tots desastrossos.
ResponEliminaBon poema, Anna.
Salut
El tall del cordó umbilical és el primer pas per desfer-se de la dependència. Y també,com totes les accions duals, es també saber que sempre s'hi podrà recòrrer. Un sap d'entrada que això últim no és veritat i només dependrà d'un mateix.
ResponEliminaSalut Francesc.
Anna Babra