Entre papeles

 

Cuando la noche estalla

pero aún es de día.

Cuando el pelo ya cae

pero a ella no le gusta.

Cuando se enturbia la mirada

pero sólo son lágrimas.

Cuando el papel sobra

pero no hay nada escrito,

pero ya no es blanco.

Cuando cualquier palabra         

carece de sentido

pero habla de todo,

pero no dice nada,

pero atisba el trueno.

Entonces, sólo entonces,

                        uno sabe lo que vendrá después.       

 

Anna Babra

 

 

 

Entre papers

 

Quan la nit tomba per una cantonada

però encara és de dia.

Quan el cabell ja cau

però a ella no li agrada.

Quan la mirada s’enterboleix

però tan sols són llàgrimes

Quan el paper ja sobra

però no hi ha res escrit

i ni tan sols és blanc.

Quan qualsevol paraula

ja no té cap sentit

però parla de tot,

però ja no diu res.

Llavors, només llavors,

                        un sap el que vindrà després.                

 

Anna Babra