31.7.22

Y entonces llovió - I llavors, va ploure

 

 

                                           

 

 

 

 

 

 

 

               

          Fotografia ( Peter Fazekas)

 

Y entonces llovió

 

Y entonces llovió.

De las hojas y las ramas de los árboles

descendían gotas de agua, agua transparente,

caían suave, lentamente,

bañaban la tierra, se detenían en la piel,

la piel de la espalda de aquellos que …

se habían quitado la camisa, la camiseta, … el vestido,

de aquellos que se habían atrevido a desvestirse.

El deslizar suave causaba escalofríos,

en la piel, en caminos, en senderos de agua.

La tierra exhaló perfume,

su aroma se esparció doquier,

en el campo se detuvo el silencio,

y en las calles los niños

volvieron a chapotear en los charcos.

            Y con sus risas y salpicaduras

            volvió la luz, volvió…

todo aquello que se había perdido.

 

Anna Babra

 


 

I llavors, va ploure

 

I llavors va ploure.

De les fulles dels arbres, de les capçades, de les branques,

les gotes d’aigua, aigua transparent, queien,

baixaven suau, lentament.

Banyaven la terra, s’aturaven a la pell,

la pell de l’esquena dels qui…

s’havien tret la camisa, la samarreta, … el vestit,  

d’aquells que s’havien atrevit a despullar-se.

I aquell descens suau servia esgarrifances

a la pell, als camins, a les senderoles de l’aigua.

La terra va exhalar perfum,

aquella aroma s’escampà arreu,

als camps es va esvair el silenci,

als carrers les criatures

van tornar a xipollejar als bassals.

            I amb les seves rialles i esquitxos

            va tornar la llum, va tornar...

Tot allò que s’havia perdut.

 

Anna Babra

                                               

 

           

 

10 comentaris:

  1. Preciosa estampa que me ha ayudado a revivirlo en los recuerdos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Revivir la lluvia en la cabeza, en la espalda, y porque no , más, mucho más adentro.

      Salud, Francisco.

      Anna Babra

      Elimina
  2. I és que la pluja aporta tant vida !... s'enyora ja l'olor de pluja , que vingui aviat i també que sigui una bona pluja !.
    Bon diumenge ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense pluja no hi ha renovació, no creus?
      Salut Artur.

      Anna Babra

      Elimina
  3. Un poema que canta a la otra cara de la realidad malsana, los incendios forestales. Y no solo a la otra cara exterior, sino a la de la memoria personal. Que me produzca un texto sensaciones lo valoro mucho, creo haberlo dicho en otra ocasión.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto lo has dicho. Me place saber que mis escritos produzcan sensaciones. Gracias Fackel
      Anna Babra

      Elimina
  4. Te dejo un Haiku para tu bello poema a la lluvia. Con un abrazo.

    La lluvia escribe
    en renglones oblícuos,
    su melodía.

    ResponElimina
  5. Otro de tus poemas que tanto me gustan, son aquellos versos de cosas concretas que se pueden dibujar.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, si ho sabes dibuixar! Gracies Francesc.
      Anna babra.

      Elimina