Forats - Agujeros

 

    Forats

Un dia d’aquests, o avui potser,

em compraré uns pantalons esparracats.

 

Sí, d’aquells que mostren els genolls pelats,

aquells que teníem quan érem infants.

 

Tacats de vermell, plens de mercromina.

Tots espellifats sense més ni més, de jugar

a la plaça, de jugar al carrer, de caure debades,

de caure per res, i aixecar-se prest.

 

I potser llavors tindrem la llavor,

la llavor de sempre, la que ja hem perdut.

 

Ens transformarem  en figura estranya,

de genolls pelats, que no casaran,

amb les nostres mans plenes ja de pigues,

plenes i cansades de tant abastar.

 

Anirem alhora

amb tots aquests temps.

I si no ens agrada lluir aquests forats,

els dels pantalons

ni els genolls pelats,

mostrarem els altres que son plens o buits

més no importarà.

Ningú hi furgarà.

 

Anna Babra

 

 

Agujeros

 

Un día de estos,  y  por qué no hoy,

comparé unos pantalones con agujeros

de esos raídos, lijados, horadados adrede.

 

Sí, de aquellos que muestran rodillas lastimadas,

aquellas que lucíamos cuando éramos niños.

 

Pintadas de rojo, con la mercromina.

Heridas, raspadas, casi en carne viva,

y despellejadas de tanto jugar

en la calle, en la plaza, de caer sin más,

y en pie una vez y otra vez más.

 

Y quizá entonces,  semilla en la mano,

simiente de siempre, la que se perdió.

 

Mudaremos, sí,  en figura extraña,

rodillas lijadas, que no encajarán

ni con esas manos llenas de lunares,

llenas y cansadas de tanto abastar.

 

Y armonizaremos

con los tiempos, hoy.

 

Y si no nos gusta lucir agujeros,

ni en los pantalones

ni en las rodillas,      

mostraremos otros, llenos o vacíos.

 

Y no importará.

Nadie hurgará en ellos ni preguntará.

 

Anna Babra