Fotografies: Marcel Albet Guinart
I si del tacte fos
Plena de llum,
reflex solar humit. Plomes de seda.
Han teixit, només per tu,
la catifa tova que sents sobre la pell.
A frec d’esquena nua
amb la mà al front rodolant-hi damunt
embolcalla la dona, la nina, la nuesa...
i el pessigolleig;
puntes fines, tendres... de plomes vegetals.
Insòlit tast del matí ... acabat de llevar.
Redós enllà, s’amaga al sotabosc.
aquesta molsa daurada.
Anna Babra
Y si solo del tacto se tratara
Lleno de luz
Reflejo solar húmedo. Plumas de seda.
Han tejido, para ti únicamente,
esa estera suavemente ligera que sientes en la piel.
Al roce de tu espalda desnuda,
con la mano en la frente, revolcándote en ella
arropa la mujer, la criatura, la desnudez serena...
y ese cosquilleo
de ascua refinada... de plumas vegetales.
Insólito sabor de amanecer... aún recién levantado.
Allá en el claro, se esconde bajo el manto,
ese musgo dorado.
Anna Babra

.jpg)
Celebro que la foto t'hagi inspirat aquest bell poema ple de natura i de llum
ResponEliminaLa fotografia diu això i més. Tot depén de com cadascú la mira.
ResponEliminaGracies a tu Marcel, salut.
Anna Babra
No basta la vista, no es suficiente el cromatismo ni los deshilachado del tejido en formación; también el tacto sabe del gozo de cruzar los mares celulares y palpar sus escalofríos: me quedo extasiado ante tanta belleza con los cinco sentidos de guardia.
ResponEliminaUna abraçada.
Cruzar mares celulares y llevarse escalofríos, oler el fresco del musgo y aunque la vista no baste azuzarla por si de pronto trae perfumes.
EliminaSalud, Francisco.
Anna Babra
Oh, esos tus versos. Palabras que se pegan a mi piel. ¿Qué hacer?
ResponEliminaY si te placen, llevártelas puestas.
EliminaMuchas gracias, Fackel.
Anna Babra
Redós enllà, floreix la poesia. Un bell poema.
ResponEliminaUn redós sempre amanyaga, no creus?
EliminaGracies Francesc. Salut.
Anna Babra
Molt bon poema. Inspirat, expressa molt bé les sensacions.
ResponEliminaEt felicito.
Francesc Cornadó
Gràcies. El frec de la molsa ...
EliminaSalut Francesc.
Anna Babra
Una carícia obre tot un mon als sentits ...
ResponEliminaSensual poema, bona setmana !.
I bon cap de setmana, Sant Jordi inclós.
EliminaUn redós sempre amanyaga.
Salut Artur.
Anna Babra
Poema de seda, de plomes, de vellut fi, pessigolleja l.estòmag i desperta sentits adormits.
ResponEliminaCrec que ets tu. Vellut fi per tu en aquests dies.
EliminaSalut.
Anna Babra
ResponEliminaEs bellísimo, Anna, de los que me transforman y me llevan a ese lugar mágico que a veces nos invade... Parece exagerado, pero ocurre...
Abracísimo.
Gracias Soco por este comentario que muestra que a veces las palabras transportan.
EliminaUn abrazo.