18.4.22

I si del tacte fos - Y si sólo del tacto se tratara (Fotografias : Marcel Albet Guinart)

 

                                                        Fotografies: Marcel Albet Guinart

I si del tacte fos

Plena de llum,

reflex solar humit. Plomes de seda.

                        

Han teixit, només per tu,

la catifa tova que sents sobre la pell.

 

A frec d’esquena nua

amb la mà al front rodolant-hi damunt

embolcalla la dona, la nina, la nuesa...

i el pessigolleig;

puntes fines, tendres... de plomes vegetals.

 

Insòlit tast del matí ... acabat de llevar.

 

Redós enllà, s’amaga al sotabosc.

            aquesta molsa daurada.

 

Anna Babra

 

Y si solo del tacto se tratara

 Lleno de luz

Reflejo solar húmedo. Plumas de seda.

Han tejido, para ti únicamente,

esa estera  suavemente ligera que sientes en la piel.

 

Al roce de tu espalda desnuda,

con la mano en la frente, revolcándote en ella                                                          

arropa la mujer, la criatura, la desnudez serena...                                                                               

 y ese cosquilleo

de ascua refinada... de plumas vegetales.

 

Insólito sabor de amanecer... aún recién levantado.

 

Allá en el claro, se esconde bajo el manto,

            ese musgo dorado.

 

Anna Babra

 

 


 

16 comentaris:

  1. Celebro que la foto t'hagi inspirat aquest bell poema ple de natura i de llum

    ResponElimina
  2. La fotografia diu això i més. Tot depén de com cadascú la mira.

    Gracies a tu Marcel, salut.

    Anna Babra

    ResponElimina
  3. No basta la vista, no es suficiente el cromatismo ni los deshilachado del tejido en formación; también el tacto sabe del gozo de cruzar los mares celulares y palpar sus escalofríos: me quedo extasiado ante tanta belleza con los cinco sentidos de guardia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cruzar mares celulares y llevarse escalofríos, oler el fresco del musgo y aunque la vista no baste azuzarla por si de pronto trae perfumes.

      Salud, Francisco.

      Anna Babra

      Elimina
  4. Oh, esos tus versos. Palabras que se pegan a mi piel. ¿Qué hacer?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y si te placen, llevártelas puestas.

      Muchas gracias, Fackel.

      Anna Babra

      Elimina
  5. Redós enllà, floreix la poesia. Un bell poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un redós sempre amanyaga, no creus?

      Gracies Francesc. Salut.

      Anna Babra

      Elimina
  6. Molt bon poema. Inspirat, expressa molt bé les sensacions.
    Et felicito.
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. El frec de la molsa ...

      Salut Francesc.

      Anna Babra

      Elimina
  7. Una carícia obre tot un mon als sentits ...
    Sensual poema, bona setmana !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I bon cap de setmana, Sant Jordi inclós.

      Un redós sempre amanyaga.

      Salut Artur.

      Anna Babra

      Elimina
  8. Poema de seda, de plomes, de vellut fi, pessigolleja l.estòmag i desperta sentits adormits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que ets tu. Vellut fi per tu en aquests dies.

      Salut.

      Anna Babra

      Elimina

  9. Es bellísimo, Anna, de los que me transforman y me llevan a ese lugar mágico que a veces nos invade... Parece exagerado, pero ocurre...

    Abracísimo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Soco por este comentario que muestra que a veces las palabras transportan.

      Un abrazo.

      Elimina