Un estiu - Un verano

 

 

 

Un estiu

 

Mentre l’aire fresc t’acaroni la pell,

mentre l’ombra tèbia et llevi l’escalfor del sol roent,

així transitaràs l’estiu i no te’n doldràs.

 

Buscares les obagues per collir farigola,

la que el sol no ha tustat de valent.

T’endinsaràs sota les alzineres.

Potser si hi ha quietud

sentiràs el cant de la puput

i guaitaràs la seva cresta alada

Veuràs els seus ulls que impertèrrits

semblen mirar-te desafiants.

 

Tornaràs a casa perfumadíssim de bosc

amb el cor tendre i la mirada fosca.

I el puny ben clos ple de farigola

                                   acabada de collir.

Els murs t’acolliran tot saludant-te.

 

Anna Babra

 

 

 

Un verano

 

Mientras el aire fresco te acaricie la piel,

mientras la sombra tibia te libre del calor del tórrido sol,

así transitarás el verano y no te dolerá.

 

Buscarás las umbrías para coger tomillo,

ése que el sol no ha secado aún.

Te meterás bajo encinas, coscojas…

Si hay quietud, quizás,

oirás a la abubilla cantar

y quedarás prendado de su cresta alada

Verás sus ojillos redondos que impertérritos

parece que te miren desafiantes.

Volverás a casa perfumadísimo de bosque

con el corazón tierno y la mirada áspera

I en el puño, prieto, un puñado de tomillo

                                               acabado de coger.

 

Los muros te acogerán al tiempo que te saludan.

 

Anna Babra