Un estiu
Mentre l’aire fresc t’acaroni la pell,
mentre l’ombra tèbia et llevi l’escalfor del sol roent,
així transitaràs l’estiu i no te’n doldràs.
Buscares les obagues per collir farigola,
la que el sol no ha tustat de valent.
T’endinsaràs sota les alzineres.
Potser si hi ha quietud
sentiràs el cant de la puput
i guaitaràs la seva cresta alada
Veuràs els seus ulls que impertèrrits
semblen mirar-te desafiants.
Tornaràs a casa perfumadíssim de bosc
amb el cor tendre i la mirada fosca.
I el puny ben clos ple de farigola
acabada de collir.
Els murs t’acolliran tot saludant-te.
Anna Babra
Un verano
Mientras el aire fresco te acaricie la piel,
mientras la sombra tibia te libre del calor del tórrido sol,
así transitarás el verano y no te dolerá.
Buscarás las umbrías para coger tomillo,
ése que el sol no ha secado aún.
Te meterás bajo encinas, coscojas…
Si hay quietud, quizás,
oirás a la abubilla cantar
y quedarás prendado de su cresta alada
Verás sus ojillos redondos que impertérritos
parece que te miren desafiantes.
Volverás a casa perfumadísimo de bosque
con el corazón tierno y la mirada áspera
I en el puño, prieto, un puñado de tomillo
acabado de coger.
Los muros te acogerán al tiempo que te saludan.
Anna Babra
