Ella, que tenia nom de flor
Plou,
l'aigua neteja les voreres.
Al carrer ningú.
Aquest lloc ja no brama,
el soroll ha fugit.
No hi ha autobús.
El plor s'ha estroncat,
es va estroncar ahir.
Se n'havia anat.
Però segueix plovent
L'aigua repica damunt la claraboia.
El cel s'ha tornat gris.
Plou.
un plugim fi ha portat en silenci,
una perla gris, només una.
La seva.
Anna Babra
(Per l'Oriol)
Ella, que tenía nombre de Flor
Llueve,el agua limpia las aceras.
En la calle nadie.
Este lugar no ruge,
el ruido ha huido.
No hay autobuses.
El llanto se detuvo
se detuvo ayer tarde.
Se había ido.
Pero sigue lloviendo.
El agua repiquetea sobre el tragaluz.
El cielo se ha tornado gris.
Llueve,
la llovizna fina ha traído en silencio
una perla gris, una sola.
La suya.
Anna Babra
(Para Oriol)
Vino la lluvia a la calle y se encontró que no había nadie a quien mojar.
ResponEliminaUn saludo, Anna.
En línea. Gracias.
ResponEliminaSalud, Cayetano
Buidor...grisor i soletat.M.encanta la frase: "Un plugim fi ha portat en silenci, una perla gris, només una..."Molt poètica. Una abraçada Anna
ResponEliminaPilar
Veig que la grisor no degota tristor. Per tant la perla, la seva, salva la tarda.
ResponEliminaSalut, Pilar, ara més que mai.
Anna Babra
Bonica i tendre tristor.
ResponEliminaSalut
Gràcies.
ResponEliminaSalut, ara més que mai.
Anna Babra