13.10.19

Ferit - Herido



FERIT

Si creues els braços damunt meu
se m’estreny el respir.
Deixa que recolzi el meu cap damunt del teu pit
Això m’amanyaga l’esperit ferit.
Besa’m suau, al coll, a l’esquena, al  bell mig del cap.
I així jo seré capaç d’acceptar les teves moixaines.

I en un moment donat podré correspondre la teva besada.
Només et demano que no t’apressis .

Anna Babra



HERIDO

Si entrecruzas los brazos sobre mí
se me estrecha  el respiro.
Deja que apoye mi cabeza sobre  tu pecho.
Permite que, de este modo, alivie mi espíritu herido.
Bésame suavemente, en el cuello, en la espalda, justo sobre mi cabeza.
Y así, yo, seré capaz de aceptar tus mimos.

Y en un momento dado acertaré corresponder  tu beso.
Solamente te pido que no te inquiete la espera.

Anna Babra

8 comentaris:

  1. Mejor que no lo intente aquel a quien le inquiete la espera; no hay amor sin espera.

    ResponElimina
  2. La paciencia es una virtud. Las prisas nunca son buenas cuando hablamos de cosas tan serias como la que nos traes hoy aquí.
    Saludos, Anna.

    ResponElimina
  3. Paciente, esperando instrucciones y sobresaltado por este poema tan intimista y necesitado de caricia del alma. Aquí estoy, con toda la calma que la agitación me ha procurado.
    Abraçades.

    ResponElimina
  4. No, no i no, "que no t'apressis". La calma i la reflexió sempre son positives. Extraordinari el darrer vers.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina