ISIDRE - ISIDRO (version en castellano en La Charca Literaria. Enlace al pie))

 
 

L’ ISIDRE

 (fotografies: Marcel Albet Guinart)

Avui l’Isidre ha decidit pujar vers el cim. L’Hivern tot just ni ha començat i fred, el que es diu fred, no en fa.

Les primeres volves ja van caure i les vessants i el cim estan enfarinats.

L’Isidre viu aquí dalt entre el prat i la serra. Aquestes són màgiques, atrapen per la seva bellesa. A vegades els cels són com un canvi sobtat, a vegades serenor d’aquella que no te’n pots fiar, però ell coneix molt bé la muntanya, sap què es fa.

De fet és en aquest bosc que s’estén est enllà, horitzontal, com si li volgués dir al prat que el seu territori s’acaba, que ara li toca a l’arbreda ocupar-ne el sòl, on viu l’Isidre.

Doncs just aquí, un mica bosc endins es distingeix una borda prou ample, ben cuidada. L’Isidre hi té una foc a terra, una taula, alguns estris, el llit on dorm i totes aquelles coses imprescindibles de debò per viure-hi. Estiu i hivern.

Pastor expert baixa el ramat a la plana baixa, al poble, tot just arriben els freds i les torna a buscar en els temps de calor, quan tomba de veritat la primavera.

Tan sols un bon coneixedor de la muntanya ho sap quan es el temps de baixar.

Al poble es fa un regal. S’hi queda dos o tres dies. A la fonda el coneixen prou bé. Llits nets, bones dutxes, i uns àpats que ... En gaudeix almenys dos cops l’any.

Si mai aneu per aquests topants i sou curiosos potser us el trobareu.

No es amic de gaires afalacs però no escatima mai el Bon dia. Si li ve de gust,  potser amb alguna pregunta, us insinuarà que vol encetar conversa. Sigueu prudents, a l’Isidre, tonteries poques.

Podreu saber si du barba o bigoti, com vesteix, si està o no colrat del sol, ... o si no us el trobeu, o no pugeu mai per aquests indrets també ho podreu saber perquè n’haureu dibuixat la imatge que haureu construït amb la vostra imaginació.

No sé si us preguntareu: A ple segle XXI encara hi ha algú que viu sol aquí tot l’any? Com s’avitualla quan la neu no permet ni baixar a la vall, al poble?

L’Isidre necessita poc; sap empescar-se-les. A més d’acord amb les autoritats de l’ àrea quan els forestals vigilen la zona amb helicòpter aterren i a més de portar-li el que li cal xerren un a estona.

La comunicació per ràdio permet avisar quan ve una tempesta d’hivern i sempre li ofereixen baixar fins que amaini. A vegades accedeix i a vegades es queda a la seva borda.

Molts voldrien saber els perques de moltes coses de l’Isidre.

No us pregunteu si hi ha tants perquès? O potser és senzillament una forma de vida, una forma de vida que li plau? No caigueu en la temptació de pensar: Clar un home de poble, de muntanya, ja se sap. Res més lluny.

L’Isidre és únic en molts aspectes que mai sospitaríeu. Qui el coneix ho sap prou bé. 

 

Si us endinseu pel bosc, una mica enllà de la borda el terreny s’enfila sota les capçades dels arbres; hi distingireu una paret de pedra seca que s’aixeca ferrenya tot protegint una escala que puja a tota llum cap una foscor esfereïdora, que constreny, que atemoreix...que fa dubtar si puges o no pugues, si gosses trepitjar... o amb l’esguard n’hi ha prou,  però d’una bellesa inigualable.

Aquest és el món de l’Isidre.

 

 

Anna Babra

Si deseais la versión en castellano la encontrareis en la Charca Literaria

https://lacharcaliteraria.com/isidro/