Pren i deixa
Esperarem que el dia s’endinsi en la nit fosca,
i ens hi esmunyirem
tot esperant que la lluna la torni dia clar.
Li portarem un pomell de margarides blanques,
i just llavors esperarem que siguin gallarets
sagnants enmig del cereal neixent,
Descobrirem que la font ja no raja,
malgrat beurem del doll l’aigua ben fresca
i ens assedegarem plena la boca d’aigua.
Escopirem un rogall de la gola,
tot engolint una molla de pa
farts de menjar sense tenir-ne ganes.
Niarem com ocells entre molses i branques,
recollirem brins de palla celeste
per viure lluny entre ciments i sots.
Criarem fills que no sabran de lletra,
repudiarem els qui ens van parir
enlloc de fotre els qui els van marcir.
No sabrem, doncs, d’on som ni d’on venim,
estudiarem un cafissar de coses
sense ni aprendre què hem de rebutjar.
I en aquest pren i deixa,
hi deixarem la pell.
Anna Babra
Toma i daca
Esperaremos que el día se adentre en la noche oscura,
y nos meteremos a hurtadillas en ella
esperando que la luna la mude en día claro.
Le traeremos un ramillete de margaritas blancas.
Y, i zas!. Entonces esperaremos que sean amapolas
sangrantes entre espigas de cereal naciente.
Descubriremos que la fuente no mana,
aunque beberemos del caño el agua fresca
y con la boca llena estaremos sedientos.
Escupiremos una flema de la garganta
al tiempo que engullimos una miga de pan
hartos ya de comer tan siquiera sin ganas.
Anidaremos como pájaros entre musgos y ramas,
recogeremos briznas de paja celeste
para vivir lejos entre cementos y hoyos.
Criaremos hijos que no sabrán de letra,
negaremos a los que nos parieron
en lugar de despreciar quienes los desolaron.
No sabremos, entonces, de dónde somos ni de dónde venimos.
Estudiaremos inmensidad de cosas
sin tan solo saber qué debemos rehusar.
I en este toma y daca
sucumbiremos en el intento.
Anna Babra
Colpidor!
ResponEliminaPotser és tan sols això, un senzill pren i deixa.
EliminaSalut, MO
Anna Babra
M'ha agradat molt, m'ha despertat sentiments innocents i agradables alhora. Ara feia dies que no et llegia, un plaer tornar-hi! Una abraçada
ResponEliminaSi és plaent torna covint.
EliminaMoltes gràcies, Judit.
Anna Babra
Porque la vida es eso: un toma y daca, y un sucumbir en el intento.
ResponEliminaUn saludo.
Admitamos que eso debe ser.
EliminaLa expresión resulta un tómalo o déjalo; constante disyumntiva.
Salut, Cayetano.
Anna Babra
Preciós i emotiu poema,
ResponEliminaSalut
És aquest anar i venir, aquest pren i deixa el recorregut vital de cadascú fet al seu aire. No sé si haig de preguntar o assegurar que ho és. La qüestió és que sembla imprecindible.
EliminaMolte gràcies, Francesc. I, salut.
Anna Babra
No hi deixarem la pell, ho intenten, pero resistim i resistirem tot aixo, som el Grans de la Terra i de la Llum, i potser si deixarem la pell, pero abans ens portarem per endavant a milers dels essers de les ombres i tenebres...
ResponEliminaDissortadament, bons i vells amics, hi deixarem la pell, tots i cadacún de nosaltres. Però estem enganxats al anar i venir, al pren i deixa que ens és vital.
EliminaUna abraçada.
Anna Babra
¿Tan pesimista el poema o a mí me lo parece? El toma y daca es la base primigenia de las leyes del mercado, ¿no?, pero creo que también de los sentimientos, las pasiones, las emociones, en fin, todo ese sistema reticular que llevamos dentro y que desarrollamos para relacionarnos con los otros, tejiendo telas de araña.
ResponEliminaDesprendre como bien dices una fatalidad. No sé si "toma i daca" es una buena traducció del "pren i deixa"; lo dudé desde el primer instante que me pareció dar con ella. Y lo sigo dudando. No pretende acercarse a las leyes de mercado,aunque dudo que se cuelen dentro, es más bien lo segundo.
EliminaQuizá es ese ir y venir, el "tomar i dejar" (seria la traducción literal). Ese es el recorrido vital que cada uno hace a su aire. Y ese incluye todas y cada una de las consideraciones que haces. La cuestión es que se hace o es imprescindible. ¿No te parece?
Y claro, ciertamente al final (en catalán decimos "dejaremos en ello la piel", es decir sucumbiremos.
Si se te ocurre o sabes una expresión mejor te agradeceré muchísimo que me la digas. Para "hi deixarem la pell" y para "pren i deixa.
Un placer y salud, Fackel-
Anna Babra
Un escrit per pensar.hi en profunditat. Molt ben conseguit Anna. Una abraçada.
ResponEliminaSi m'ho permets, metàfora de la disjuntiva.
EliminaAgraeixo el teu comentari.
Salut, lector anònim.
Anna Babra
Me ha deprimido más, si cabe, tu bello poema de contenido desolador. Esperemos que no se confirmen tus predicciones...
ResponEliminaSaludos cordiales
¿Tan desolador lo encuentras? Es únicamente la disyuntiva diaria que trae la vida. La gracia está en elegir y no arrepentirse de la elección porque´no hay vuelta atrás; de cada elección, acertada o no, se aprende alguna cosa. En esa dualidad nos movemos, o eso creo.
EliminaSalud, Luís Antonio.
Anna Babra
... A veces, es tan arriesgada esa disyuntiva de tomar o dejar, no?...
ResponEliminaMilbesos, Anna.