24.5.21

Pren i deixa - Toma y daca

 


Pren i deixa

Esperarem que el dia s’endinsi en la nit fosca,

i ens hi esmunyirem

tot esperant que la lluna la torni dia clar.

 

Li portarem un pomell de margarides blanques,

i just llavors esperarem que siguin gallarets

sagnants enmig del cereal neixent,

 

Descobrirem que la font ja no raja,

malgrat beurem del doll l’aigua ben fresca

i ens assedegarem plena  la boca d’aigua.

 

Escopirem un  rogall de la gola,

tot engolint una molla de pa

farts de menjar sense tenir-ne ganes.

 

Niarem com ocells entre molses i branques,

recollirem brins de palla celeste

per viure lluny entre ciments i sots.

 

Criarem fills que no sabran de lletra,

repudiarem els qui ens van parir

enlloc de fotre els qui els van marcir.

 

No sabrem, doncs, d’on som ni d’on venim,

estudiarem un cafissar de coses

sense ni aprendre què hem de rebutjar.

 

I en aquest pren i deixa,

hi deixarem la pell.

 

Anna Babra

 

 

Toma i daca

Esperaremos que el día se adentre en la noche oscura,

y nos meteremos a hurtadillas en ella

esperando que la luna la mude en día claro.

 

Le traeremos un ramillete de margaritas blancas.

Y, i zas!. Entonces esperaremos que sean amapolas

sangrantes entre espigas de cereal naciente.

 

Descubriremos que la fuente no mana,

aunque beberemos del caño el agua fresca

y con la boca llena estaremos sedientos.

 

Escupiremos una flema de la garganta

al tiempo que engullimos una miga de pan

hartos ya de comer tan siquiera sin ganas.

 

Anidaremos como pájaros entre musgos y ramas,

recogeremos briznas de paja celeste

para vivir lejos entre cementos y hoyos.

 

Criaremos hijos que no sabrán de letra,

negaremos a los que nos parieron

en lugar de despreciar quienes los desolaron.

 

No sabremos, entonces, de dónde somos ni de dónde venimos.

Estudiaremos inmensidad de cosas

sin tan solo saber qué debemos rehusar.

 

I en este toma y daca

sucumbiremos en el intento.

 

Anna Babra

 

 

 

17 comentaris:

  1. Respostes
    1. Potser és tan sols això, un senzill pren i deixa.

      Salut, MO

      Anna Babra

      Elimina
  2. M'ha agradat molt, m'ha despertat sentiments innocents i agradables alhora. Ara feia dies que no et llegia, un plaer tornar-hi! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és plaent torna covint.

      Moltes gràcies, Judit.

      Anna Babra

      Elimina
  3. Porque la vida es eso: un toma y daca, y un sucumbir en el intento.
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Admitamos que eso debe ser.

      La expresión resulta un tómalo o déjalo; constante disyumntiva.

      Salut, Cayetano.

      Anna Babra

      Elimina
  4. Respostes
    1. És aquest anar i venir, aquest pren i deixa el recorregut vital de cadascú fet al seu aire. No sé si haig de preguntar o assegurar que ho és. La qüestió és que sembla imprecindible.

      Molte gràcies, Francesc. I, salut.

      Anna Babra

      Elimina
  5. No hi deixarem la pell, ho intenten, pero resistim i resistirem tot aixo, som el Grans de la Terra i de la Llum, i potser si deixarem la pell, pero abans ens portarem per endavant a milers dels essers de les ombres i tenebres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dissortadament, bons i vells amics, hi deixarem la pell, tots i cadacún de nosaltres. Però estem enganxats al anar i venir, al pren i deixa que ens és vital.

      Una abraçada.

      Anna Babra

      Elimina
  6. ¿Tan pesimista el poema o a mí me lo parece? El toma y daca es la base primigenia de las leyes del mercado, ¿no?, pero creo que también de los sentimientos, las pasiones, las emociones, en fin, todo ese sistema reticular que llevamos dentro y que desarrollamos para relacionarnos con los otros, tejiendo telas de araña.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desprendre como bien dices una fatalidad. No sé si "toma i daca" es una buena traducció del "pren i deixa"; lo dudé desde el primer instante que me pareció dar con ella. Y lo sigo dudando. No pretende acercarse a las leyes de mercado,aunque dudo que se cuelen dentro, es más bien lo segundo.
      Quizá es ese ir y venir, el "tomar i dejar" (seria la traducción literal). Ese es el recorrido vital que cada uno hace a su aire. Y ese incluye todas y cada una de las consideraciones que haces. La cuestión es que se hace o es imprescindible. ¿No te parece?
      Y claro, ciertamente al final (en catalán decimos "dejaremos en ello la piel", es decir sucumbiremos.
      Si se te ocurre o sabes una expresión mejor te agradeceré muchísimo que me la digas. Para "hi deixarem la pell" y para "pren i deixa.

      Un placer y salud, Fackel-

      Anna Babra

      Elimina
  7. Un escrit per pensar.hi en profunditat. Molt ben conseguit Anna. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si m'ho permets, metàfora de la disjuntiva.

      Agraeixo el teu comentari.

      Salut, lector anònim.

      Anna Babra

      Elimina
  8. Me ha deprimido más, si cabe, tu bello poema de contenido desolador. Esperemos que no se confirmen tus predicciones...

    Saludos cordiales

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Tan desolador lo encuentras? Es únicamente la disyuntiva diaria que trae la vida. La gracia está en elegir y no arrepentirse de la elección porque´no hay vuelta atrás; de cada elección, acertada o no, se aprende alguna cosa. En esa dualidad nos movemos, o eso creo.

      Salud, Luís Antonio.

      Anna Babra

      Elimina
  9. ... A veces, es tan arriesgada esa disyuntiva de tomar o dejar, no?...

    Milbesos, Anna.

    ResponElimina