Sortilegio - Sortilegi

 

 

 

Sortilegio

De sortilegio en sortilegio se sucede la vida.

Ahora surgen flores,

ahora abren sus pétalos,

ahora se desprenden,

ahora sus estambres se mecen en el viento,

ahora es el pistilo que se aturde y se llena,

y presto viene el fruto.

 

Parece que las cosas se dicen por su nombre,

Pero, querida mía, las cosas son aquellas

que tan solo suceden.

Ni siquiera hace falta  que yo, ni tú,

ni nadie las nombre con palabras.  

Suceden. 

 

Anna Babra

 

Sortilegi

De sortilegi en sortilegi s’esdevé la vida.

Ara neixen flors,

ara s’obren els pètals,

ara s’esfullen mentre els deixen caure,

ara els seus estams es bressen amb les brises,

ara es el pistil que s’atabala i s’omple.

I  ja en tenim el fruit.

 

Sembla doncs que les coses es diuen pel seu nom.

 

Però, ai reina meva, les coses son aquelles

que tan sols s’esdevenen.

I ni tan sols fa falta que jo, ni tu,...

... ningú les anomeni amb sols una paraula. 

Esdevenen

 Anna Babra