Sin sombra
Envuelta en la arena de la playa,
casi desnuda,
tocada por la espuma blanca de la ola,
llena la piel de burbujas de nácar,
pretende llegar al horizonte.
Hunde los pies entre agua y arena,
pone su piel a disposición del agua,
siente cosquillas y se le eriza el vello,
alza los brazos para sentirse dueña..
Un rizo se le mete entre los ojos,
el agua se turbia en un momento,
y en un paso toca el sol que
alza sobre la línea recta
un círculo perfecto.
Anna Babra
Sense ombra
Embolcallada amb
la sorra de la platja,
gairebé nua,
farcida la pell
de bombolles de nacre,
pretén abastar l’horitzó.
Colga els peus
entre la sorra i l’aigua,
posa la pell a
disposició del líquid,
sent pessigolles,
se li ericen els pèls,
aixeca els braços
per sentir-se mestressa.
Un rinxol se li
fica entre els ulls,
l’aigua s’enterboleix
just a l’instant,
i sols en una passa
toca el sol que, enllà,
alça sobre la línia
recta
un cercle rodó perfecte.
Anna Babra

Una estampa muy veraniega.
ResponEliminaSaludos, Anna.
Cerca del mar, sensaciones en la piel.
EliminaSalud, Cayetano
Anna Babra
Aquests poemes son els que més m'agraden, son aquells que es poden dibuixar, imatges clares, sensacions concretes...
ResponEliminaEnhorabona
Francesc Cornadó
En aquest les sensacions són tantmateix un xic contradictòries. Això sí, concretes.
EliminaSalut, Francesc.
Anna Babra
Qué bello poema, Anna. Se siente la frescura del agua y la caricia del sol
ResponEliminaen la piel...
Abrazo.
Qué positiva eres siempre.Cerca del mar las sensaciones se crecen.
EliminaSalud, Soco.
Anna Babra
M'agrada aquest poema, li trobo també part de nostàlgia, serà cosa meva...
ResponElimina😉
Vora el mar les sensacions creixen. I potser la nostàgia.
EliminaGràcies, Judit.
Anna Babra
Dempeus, símbol de feminitat, de llibertat.aquesta imatge junt amb la màgia de l.escuma transmet frescor i calidesa. M.encanta...si hagués de triar em quedo amb la versió en castellà. Enhorabona Anna. Pilar
ResponEliminaVora el mar les sensacions creixen.
EliminaGràcies, Pilar.
Anna Babra