14.6.20

Sin sombra - Sense ombra



Sin sombra

Envuelta en la arena de la playa,
casi desnuda,
tocada por la espuma blanca de la ola,
llena la piel de burbujas de nácar,
pretende llegar al horizonte.

Hunde los pies entre agua y arena,
pone su piel a disposición del agua,
siente cosquillas y se le eriza el vello,
alza los brazos para sentirse dueña..

Un rizo se le mete entre los ojos,
el agua se turbia en un momento,
y en un paso toca el sol que
alza sobre la línea recta
un círculo perfecto.

Anna Babra


Sense ombra

Embolcallada amb la sorra de la platja,
gairebé nua,
farcida la pell de bombolles de nacre,
pretén abastar l’horitzó.

Colga els peus entre la sorra i l’aigua,
posa la pell a disposició del líquid,
sent pessigolles, se li ericen els pèls,
aixeca els braços per sentir-se mestressa.

Un rinxol se li fica entre els ulls,
l’aigua s’enterboleix just a l’instant,
i sols en una passa toca el sol que, enllà,
alça sobre la línia recta
un cercle rodó perfecte.

Anna Babra

10 comentaris:

  1. Una estampa muy veraniega.
    Saludos, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cerca del mar, sensaciones en la piel.

      Salud, Cayetano

      Anna Babra

      Elimina
  2. Aquests poemes son els que més m'agraden, son aquells que es poden dibuixar, imatges clares, sensacions concretes...
    Enhorabona
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest les sensacions són tantmateix un xic contradictòries. Això sí, concretes.

      Salut, Francesc.

      Anna Babra

      Elimina
  3. Qué bello poema, Anna. Se siente la frescura del agua y la caricia del sol
    en la piel...

    Abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qué positiva eres siempre.Cerca del mar las sensaciones se crecen.

      Salud, Soco.

      Anna Babra

      Elimina
  4. M'agrada aquest poema, li trobo també part de nostàlgia, serà cosa meva...
    😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vora el mar les sensacions creixen. I potser la nostàgia.

      Gràcies, Judit.

      Anna Babra

      Elimina
  5. Dempeus, símbol de feminitat, de llibertat.aquesta imatge junt amb la màgia de l.escuma transmet frescor i calidesa. M.encanta...si hagués de triar em quedo amb la versió en castellà. Enhorabona Anna. Pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vora el mar les sensacions creixen.

      Gràcies, Pilar.

      Anna Babra

      Elimina