Hypoxia
Just in the middle of hypoxia,
feeling no air in his lungs,
sinking and floating in the empty blue tunnel,
no air, no oxygen,
feeling a sweet soft
pleasure
and wondering at the same time what should be done.
A real thought struggle when there is no time.
Let Her take his body,
go on travelling in company,
enjoy the increasing speed,
the dazzling light at the end of the corridor
OR
stop falling and falling,
face Her screaming in a strong, angry, terrible cry:
No, not now. It isn’t time yet!
She stares at him, taking stock of the situation, says:
Time is running out. A quick decision is needed.
Anna Babra
Anna Babra
Hipoxia
En
hipoxia,
sin
aire en los pulmones
hundiéndose
y flotando en ese túnel azul, vacío,
al
tiempo que uno se pregunta qué debe hacer.
Una
lucha infernal cuando no hay tiempo.
Le
permite que se lleve su cuerpo,
sigue
viajando en Su compañía,
goza
del placer de la caída, del aumento de la velocidad,
de
la luz deslumbrante al final del corredor,
O
la
detiene, la caída, se encara con Ella
y
en un grito encolerizado, aterrador, angustiado, estridente, suelta:
No,
ahora no, todavía no.
Ella
fija la mirada en él,
y
haciéndose cargo de la situación
con
una sola mirada, le dice:
El
tiempo se acaba. Rápido, toma la decisión ya.
Anna Babra
Anna Babra
Hipòxia
De sobte en hipòxia,
sense aire en els pulmons,
enfonsant-se i surant dins del túnel blau i buit,
sense aire, sense oxigen,
gaudint d’un plaer dolç i suau,
tot preguntant-se alhora què ha de fer.
Una lluita ferotge, pensaments enfrontats,
quan ja no hi ha temps:
“Deixo que Ella se m’emporti i segueixo viatjant en
companyia,
perllongaré el plaer, arribaré a la llum,
sentiré aquesta maleïda velocitat que atrau,
o
aturo la caiguda i fent-li front li dic amb un crit
feréstec, emprenyat,
amb tota la meva ràbia: No, ara no, encara no, no és hora
encara”
Ella se li encara i d’un cop d’ull, sense ni una sola
paraula li diu:
De pressa el temps s’està acabant. Ràpid, pren la
decisió.
Anna Babra
Anna Babra
Tremendo, pero a veces no hay más remedio. Cualquier cosa que detenga el avance de la enfermedad. Por que esa sí que es una plaga que se lleva la gente a mansalva y no la del coronavirus.
ResponEliminaUn saludo, Anna.
La impotencia. Y Ella tomando el mando. Eso es lo realmente difícil. Es como si tuvieramos el privilegio de gritarle no. ¿Y si fuera verdad?
ResponEliminaUn saludo, Cayetano.
Esfereïdor....pell de gallina i gran incertesa a on conclou la caiguda. Un escrit genial. Intimista i preocupant. Una abraçada Anna.
ResponEliminaGràcies. Compte, no volgueu descobrir el que no toca.
EliminaSalut
Esfereïdor. Pell de gallina. Incertesa total a on conclou la caiguda. Intimista i preocupant. Una abraçada Anna
ResponEliminaLa caiguda és realment la clau. Compte, si s'hi arriba no hi retorn.
ResponEliminaSalut.
No soy de decisiones rápidas, por eso suelo equivocarme con reflexiones al margen.
ResponEliminaSalut
Críptico.
ResponEliminaSalud.