Heràclit - Heráclito

Heràclit 

He tornat a la zona de bany on l’aigua es més tèrbola però més fina. El fang es dilueix sense presa i acarona la pell com bàlsam curatiu.

No hi era. L’espai, nu, en silenci retornava la seva melodia eterna però un no sé què s’expandia enllà ja no era igual i l’aigua no mullava com llavors.

Com pot ser que l’aigua no mulli? Aquell dia vàrem sortir xops i el vent fresc ens va fer apropar l’un a l’altre. 

Ara l’aigua era tova, podies engrapar-la com si fos farina reposant a la pastera. Llavors era líquida, lliscant, fins i tot neta.

No hi era i aquesta absència tot ho canviava. L’aigua es tornava espessa degut a la seva absència? Ell no era riu. Com és que tenia la capacitat de variar la seva densitat? Ell no era aigua. Com és que podia transmetre aquella fluïdesa aquell dia, ara ja remot? Com és que l’aire ja no era tebi, ni fred, ni càlid? Sols era aire.

Com és que la imatge havia canviat? Era el mateix indret, el mateix riu, la mateixa hora, ...

No, els meus peus no es banyaven en l’aigua d’aquell dia. L’esdevenir s’havia fet senyor de la imatge i dels sentiments. 

Mai més es refrescarien en el mateix riu.

El temps, el transcurs fa que les coses esdevinguin distintes als ull dels homes. O és que realment ho són de diferents? Ara i llavors? Dues imatges? O dos moments? O ambdues coses alhora?

Heráclito 

He vuelto a la zona de baño donde el agua es menos transparente pero más fina. El fango se diluye sin prisa y acaricia la piel como bálsamo curativo.

No estaba. El espacio, desnudo, en silencio retornaba su melodía eterna pero un no sé qué s'expandía hacia el horizonte ya no era igual y el agua no mojaba como entonces.

¿Cómo era posible que el agua no mojara? Aquel día salimos empapados y el viento frío nos acercó el uno al otro.

El agua era blanda, podías agarrarla cual harina que reposa en la artesa. Entonces era líquida, incluso toda limpia.

No estaba y esta ausencia lo cambiaba todo. ¿El agua se tornaba espesa debido a su ausencia? Él no era río. ¿Cómo es que tenía la capacidad de variar la densidad del agua? Él no era agua. ¿Cómo es posible que pudiera transmitiese aquella fluidez ese día, ahora ya remoto? ¿Cómo podía ser que el aire hoy ya no fuera tibio, ni frío, ni cálido? Solo era aire.

¿Cómo es que la imagen habia cambiado? Era el mismo lugar, el mismo río, la misma hora...

No, mis pies no se bañaban en el agua de aquel día. El devenir se había convertido en el señor de la imagen y de los sentimientos.

Nunca más nos refrescaríamos en el mismo río.

El tiempo, el trancurso hace que las cosas se tornen distintas a los ojos del hombre. ¿O es que realmente lo son de distintas? ¿Ahora y entonces? ¿Dos imágenes? ¿O dos momentos? ¿O ambas cosas al tiempo?