Amb els peus nus / A pie desnudo

Imatge Aurora Gassó

Amb els peus nus

Amb els peus nus damunt la terra on vaig néixer

pretenc sentir les textures del sòl.

Ja no m’importa que se’m clavin les pedres,

que s’agafin amb força els granets de sorra que desprèn el sauló.

Tan se val si són mica, negra o blanca,                  

tan se val si és feldespat o si és quars.

Jo vull sentir la humitat de la terra,

el frec humil del substrat que ens amara,

l’olor profund del fullam que es podreix

i torna a nodrir els arbres.

Amb els peus nus camino nord enllà,

on la fresca t’inunda,

per viaranys ignots on no hi resta ningú.

I arreu del món, desitjo trobar l’herba

fresca, radiant, ufana i diligent

que s’afanyi a guarir els meus peus dolorits.

Anna Babra

A pie desnudo

A pie desnudo sobre la tierra donde nací

pretendo percibir la textura del suelo que ahora piso.

Ya no me importa que las piedras laceren,

que se agarren con fuerza los granos de arena 

que suelta la arenisca.

Ni me afecta tampoco si son de mica, blanca o negra,  

ni siquiera si son de feldespato o de cuarzo.

Quiero sentir la humedad de la tierra

el suave tacto del sustrato que inunda,

el  profundo perfume de la hojarasca,

humus que torna a  nutrir los árboles de nuevo.

A pie desnudo camino hacia lo lejos,

donde el fresco te inunda,

por senderos ignotos y ya no queda nadie.

Y allí donde se llegue, al mundo si es posible,

deseo encontrar la hierba.

Fresca, radiante, ufana y diligente

que se preste a restañar mis pobres pies heridos.

Anna Babra