25.10.21

La paleta (series colors - serie colores) Fotografia: Montse Vilajosana

 

 


La paleta

Vermell de cap de tarda,

blau cel o blau mar,

groc, un esclat de luxúria,

verd, la frescor que t’amara...

I així un a un s’aniran desgranant,

acostant-se un i altre

i sorgiran els liles,

i vindran els marrons, ...

i faran taques de un i mil colors.


El pintor triarà per escampar un blau cel

que s’acosti a migdia i

pintarà de blanc uns núvols de cotó. 

I de sobte, així estant, se n‘anirà al negre.

I se li escaparan uns núvols de tempesta

per pintar a través de la pluja

cadascuna de totes les transparències.

Gotes de goig, miralls i vidres tendres.

 
Anna Babra

 
 


La paleta

Rojo intenso de ocaso

azul cielo o azul mar,

amarillo, estallido de lujuria,

verde, el frescor que te inunda...

Y así uno a uno se irán desgranando,

acercándose estos separándose aquellos,

y surgirán los lilas,

y vendrán los marrones...

Y crearan manchas de uno y mil colores.

Y elija el pintor allí donde posarse

para que el azul se acerque a mediodía

pintando de blanco nubes de algodón.

Y así de golpe, así ,se posará en el negro.

Y se le escaparan dos nubes de tormenta

para pintar a través de la lluvia

todas y cada una de las transparencias.

Gotas de gozo, espejos y cristales tiernos.

 

Anna Babra



26.9.21

Temps de figues - Y ahora tiempo de higos



Temps de figues

 

En collirem un cistell,

n’omplirem una plata ben grossa.

Les tastarem tot llepant-nos dels dits

la goteta de la mel que ja degota.

¡Són figues de coll de dama!

 

I una tarda de pluja, d’aquella pluja fina,

en farem melmelada per quan vingui l’hivern.

 

Anna Babra

 

 

Y ahora tiempo de higos

 

¡Un cesto, recogeremos!

Llenaremos una buena bandeja.

Los cataremos lamiéndonos

de la punta de los dedos la gotita de miel

que justo se desprende…

Son higos de “coll de dama”

 

Y una tarde de lluvia, de esa lluvia fina,

haremos mermelada para tiempos de invierno.

 

Anna Babra

25.8.21

CAMINO CERRADO - CAMÍ TANCAT

 

 

                                        Fotografia: Josep Maria Rodón

 

Camino cerrado

Se detiene.

Atareada en su devenir

marca postura para el despellejo.

Y así, justo en medio, se para y ya está.

Se cambia de bata o quizá de vestido,

se acuna  a su suerte. La serpiente va.

No temas, no acudas, ella sola va.

 

Anna Babra

 

Camí tancat

S’atura.

Enfeinada en el seu anar

marca la postura per desprendre-se’n.

I així, just en mig, s’atura i ja està.

Es muda i canvia de vestit o bata.

Es bresa tot ella, a sort s’abandona. La serp sola va.

No temis, no hi vagis, ella sola fa.

 

Anna Babra