26.9.21

Temps de figues - Y ahora tiempo de higos



Temps de figues

 

En collirem un cistell,

n’omplirem una plata ben grossa.

Les tastarem tot llepant-nos dels dits

la goteta de la mel que ja degota.

¡Són figues de coll de dama!

 

I una tarda de pluja, d’aquella pluja fina,

en farem melmelada per quan vingui l’hivern.

 

Anna Babra

 

 

Y ahora tiempo de higos

 

¡Un cesto, recogeremos!

Llenaremos una buena bandeja.

Los cataremos lamiéndonos

de la punta de los dedos la gotita de miel

que justo se desprende…

Son higos de “coll de dama”

 

Y una tarde de lluvia, de esa lluvia fina,

haremos mermelada para tiempos de invierno.

 

Anna Babra

19 comentaris:

  1. Que buen poema de estilo clásico -y ya sabes que todo lo clásico es moderno- te ha salido. En línea con la sencillez: la observación del medio, los sentidos atrapados por el objeto higo, la participación de otros individuos y un ejercicio de elaboración final. Y yo me quedo relamiendo...las palabras. Gracias, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti por tus palabras. En realidad es un pequeño poema que no pretende más que plasmar un acto de recuerdo y una delicia en los labios.

      Salud.

      Anna Babra

      Elimina
  2. ¡Oh, qué lejana mi infancia y comer higos subido a la higuera! Qué lejos los pasaros del final del verano y aquellos días del invierno ayudando a la abuela a hacer el pan de higos...
    Abrazos.

    ResponElimina
  3. panses i figues i mel i mató. Un poema de les coses petites, i laxants....

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí de les coses petites, de la mel als llavis

      Salut, Francesc.

      Anna Babra

      Elimina
  4. Ricos y sabrosos, como tu poema. Además son muy buenos para ir al baño. No es muy "romántico" esto último, pero es cierto.
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Placer y utilidad recogidos en un fruto harto humilde.

      Salud, Cayetano.

      Anna Babra

      Elimina
  5. Magnífic poema, m'has fet pensar en la goteta de mèl que assaboria quan era un nen.
    Les figues és l'únic que m'interessa de la figuera, el fruit és, al meu entendre, l'únic positiu que té aquest arbre de llenya fràgil que no serveix ni per a fer una foguera, al cremar espurneja perillosament i el fum que fa cou als ulls, l'ombra de la figuera fa venir mal de cap, les fulles son rasposes, les arrels son invasives i els ocells no hi fan mai cap niu.
    Et felicito per el poema.
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah però les figues, fruit humil i alhota un plaer.
      Una plàtera damunt la taula, temptació assegurada.
      Gràcies pel teu comentari.

      Salut, Francesc.

      Elimina
  6. Quin moment més poètic i dolç ! hi ha tradicions ben llamineres :)
    Bona setmana !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bull al foc fent bombolles que explosionen amb un so de plof, plof,
      que igual que la gota de la mel posa, mai més ben dit, la mel als llavis.

      Salut, Artur

      Anna Babra

      Elimina
  7. Ummm...ja daleixo a la boca el fruit exquisit, la textura, l.olor i la dolçor, i retorna l.infància amb el cistell, on damunt les fulles rasposes reposen els fruits tan senzills. El poema Anna desperta sentits....

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quin contrast la pell tan fina i sedosa de les figues amb el tacte aspre de les fulles, tant diferent que fa extremir la pell.

      Una abraçada.

      Anna Babra

      Elimina
  8. Soy castellano parlante, pero me gusta más tu texto en catalán. Es más grato al oído.

    Una abraçada. Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cómo me gusta lo que dices. Coincido contigo. En catalán está mejor logrado; tiene musicalidad. De hecho es, en este caso, el original.

      Un abrazo, Luís Antonio

      Anna Babra

      Elimina
  9. ...Estoy viendo mi higuera, desde la galería ofreciéndome sus higos, aún algo inmaduros. Necesitan aún unos días de sol. La higuera y su ternura están en muchos de mis poemas.

    Siempre un regalo leerte, Anna. Abracísimo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confío en que los higos de tu higuera hayan madurado suficiente para deleitarlos.

      Un abrazo estrecho, Soco.

      Anna Babra

      Elimina