16.6.26

                                                        
                                          Fotografia: Mercé Vidal Famadas 

MAR I TERRA

Quan la sorra sembla pedres,
quan les pedres semblen sorra,
 
l'aigua salada s'acosta festiva
fent fistons que 
                      conviden a beure'n.
 
I no cal anar molt lluny
ho tenim a quatre passes.
 
Anna Babra 



 

 

 

                     QUAN TOT ES PEDRA 

                                                                Fotografies Marcel  Albet Guinart 

 

 

I no sempre
han calgut teules.
Cada lloc té
els seus costums i
els seus propis recursos.
La pedra, les pedres
no són pas totes iguals;
totes tenen es seus usos.
 
 
Heus ací la clarividència
de les gents de la muntanya.


La pissarra pels teulats,
els blocs de pedra ferrenys
per pujar parets,
fonaments i també escales.
I més amunt calç i
ciments de fang i pedram
per aixecar cap amunt
alleugerir pes i...

Com fi fossin arquitectes
construïen simple i ras
de durada llarga i neta.
 
Coneixien el territori!
sabien ben bé què fer-ne.

                                                               Sobreviuríem nosaltres?

Anna Babra 

 

 
 
  
                                                Fotografia: Marcel Albet Guinart
 

BELLÍSSIMA

I un dia la ventada
va emportar-se-li el teulat.
No l'ha trobat mai ningú...
Ni una teula, ni una llata,
ni un trosset d'aleró...
 
I si un dia
se us acut encendre la llar de foc,
us prometo senyories...
 
posaré el caldero al foc; 
farcit de viandes, de cigrons, 
de viandes i cigrons,  
de cigrons i farigola,
farigola i peu de porc.
 
Anna Babra 
 
 
BELLISIMA
 
Y un día un ventorro endiablado 
le arrebató su tejado.
No se ha encontrado nunca.
Ni una teja, ni un madero 
ni un pedazo del alero... 
 
Y si un día se os ocurre
 ir a encender esa lumbre
os prometo señorías...
 
pondre el caldero en ella;
henchido de avio, con garbanzos, 
de viandas y garbanzos, 
de garbanzos y tomillo
de tomillo y pies de cerdo. 
 
 

 

 

                        Fotografia: Teresa Cambra

 

GESSAMÍ

L'aire recull i escampa la flaire,
 
la llum arrenca
BLANCS inèdits a les flors,
 
i el sol retalla sense tisores
l'alegria dels VERDS.
 
Gaudí
         ABSOLUT.
 
 
Anna  Babra


JAZMINERO

El aire acapara el perfume y suelta la aroma, 
 
la luz arranca 
BLANCOS inéditos a la flores, 
 
y el sol recorta sin tijeras
la alegria de esos VERDES.
 
¡Goce    
        ABSOLUTO!

 

 

 

  

 

                                                    Fotografía: Marcel Albet Guinart

 IMATGE

 
Una imatge que, com totes,
es pot interpretar de moltes maneres.
 
A primer cop d'ull ...
 
La situació feta imatge;
inclòs l'humà que camina cap enllà. 
Fuig o tants sols s'allunya...
perquè...
 
altrament, sap que...
                 no hi pot fer res.
De tota manera
                aquest matí El SOL llu.!!

Anna Babra
 
 

IMAGEN 

Una imagen que, como todas
se puede interpretar de infinitas maneras.
 
 A primera vista... 
 
Situación hecha imagen;
incluido el humano que ...
camina perdiéndose en hacia el horizonte.  
Huye o tan sólo se aleja...
¿por qué?.. 
                  ni sabe qué puede hacer.
Aunque...
               esta mañana EL SOL luce.
            Anna Babra 
 

 

22.9.25

CONTRAST


  

 
                          Fotografia: Marcel Albet Guinart 
 
 
CONTRAST
 
La boira,
és la boira qui canvia l'hora.
El que sembla nit
és alba.
 
El campanar i una casa matinera
ho diuen, ni un mot,
tan sols la presència d'una llum
càlida saluda l'albada.
 
I embolcallats en un tel gris
també avui celebrem el dia.
Just el contrast ens desperta.
 

20.9.25

A vegades

 
Fotografia Anna Babra 


 A vegades

 A vegades la PAU no és més que dol.

A vegades el DOL no és més que tel.

A vegades un TEL no és més que por.

A vegades la POR no és més que un.

                     I a vegades UN és

                               UN MATEIX.

  


                                                                      (Versión en castellano)

A veces la PAZ solo es un duelo.

A veces un DUELO es solo velo.

A veces un VELO es solo miedo

A veces el MIEDO solo es nada más que uno.

                 Y a veces UNO es

                         UNO MISMO.

 

27.10.24

                                        Fotografia: Marcel Albet Guinart
 

 

 UNA FAGEDA

Vine, acosta’t.

Sí, et mullaràs els peus,

sentiràs la fredor suau de l’aigua

que porta llot net, lluent,

que fa mirall.


Vine, mira.

La llum es cola entre els faigs.

La veus reflectida a l'aigua?

Els arbres, despullats,

enlloc d’ombra porten llum.


L’arbreda convida. Vine.

Podríem jugar a córrer

podríem dibuixar un recorregut

sinuós entre els faigs

ara aquí, ara allà... com si

ens empaitéssim

provocar el xipolleig als bassals

          per esquitxar-nos

          per estampar els pantalons

                        amb art casual

        per perseguir-nos

                de tronc a tronc

        per somriure

        i mirar-nos als ulls

 

i potser,

només potser


l`’arbreda ens regalaria

un parell de fulles daurades

d’un marró torrat de tardor.


Quina meravella si

ens caiguessin alhora,

una a les teves mans,

una a les meves.

Anna Babra


UN HAYEDO

Ven,  acércate.

Sí, te mojarás los pies.

percibirás el frío suave del agua

que tiene ese lodo limpio, brillante,

que se torna espejo.


Ven, mira.

La luz se filtra entre las hayas.

¿La ves reflejada en el agua?

Los árboles, desnudos 

en lugar de sombra traen luz.


La arboleda invita. Ven.

Podríamos jugar a correr,

podríamos dibujar un recorrido

sinuoso en el hayedo

ahora hacia aquí, ahora hacia allá ...como si 

     nos persiguiéramos

podríamos chapotear cual criaturas

     para salpicarnos

     para estampar los pantalones

     en un acto de arte casual

     para perseguirnos

    de tronco en tronco

    para sonreír

    y mirarnos a los ojos

y tal vez, 

    solo tal vez,


el hayedo nos regalaría

un par de hojas doradas 

de un marrón tostado de otoño.



    ¡Qué Maravilla! si 

    cayesen las dos al tiempo 

        una en tus manos, 

        una en las mías. 

Anna Babra













31.12.23

Any nou - Año nuevo - New Year

 

Video; imatges i musica; Gentlitesa de l'autor:  Guillem Albertson des d'Islandia

Video: imágenes y música: Gentileza del autor Guillem Albertson desde Islandia

Video: images and músic: Kidness from the author:  Guillem Albertson 

 

Text - Texto - Text  : Anna Babra

 

Desitjos - Deseo - Some wishes - 2024

 

L’aigua, tan poderosa, crea la melodia, es bressa, cau o puja a ritme de la música i, llavors, només llavors, les gotes es tornen tan brillants que semblen estels que abasten el cel, i ... aleshores sí, són estels cel enllà.

Que els vostres desitjos per aquest nou any que està arribant siguin tan poderosos con aquestes gotes. Us ho desitjo.

Bon any 2024.

 

El agua, tan poderosa ella, crea su melodía, se mece, cae o sube a ritmo de la música y, entonces solo entonces, las gotas estallan en luz tan brillante que parecen estrellas alcanzando el cielo, y es entonces…  sí, solo entonces, lo son.

Que vuestros deseos para este año que está llegando sean tan poderosos como estas gotas de agua. Os lo deseo.

Feliz 2024

 

Water, how powerful it’ll be!, creates its own melody, rocks itself, falls and rises up following the sound of music, and then… just then, water drops absolutely so bright seem to be stars going up to the sky.

So, what you look forward to reach for New Year just arriving, be accomplished as the same powerful way as those water drops. I honestly wish you.

Happy 2024

 

Anna Babra