UNA FAGEDA
Vine, acosta’t.
Sí, et mullaràs els peus,
sentiràs la fredor suau de l’aigua
que porta llot net, lluent,
que fa mirall.
Vine, mira.
La llum es cola entre els faigs.
La veus reflectida a l'aigua?
Els arbres, despullats,
enlloc d’ombra porten llum.
L’arbreda convida. Vine.
Podríem jugar a córrer
podríem dibuixar un recorregut
sinuós entre els faigs
ara aquí, ara allà... com si
ens empaitéssim
provocar el xipolleig als bassals
per esquitxar-nos
per estampar els pantalons
amb art casual
per perseguir-nos
de tronc a tronc
per somriure
i mirar-nos als ulls
i potser,
només potser
l`’arbreda ens regalaria
un parell de fulles daurades
d’un marró torrat de tardor.
Quina meravella si
ens caiguessin alhora,
una a les teves mans,
una a les meves.
Anna Babra
UN HAYEDO
Ven, acércate.
Sí, te mojarás los pies.
percibirás el frío suave del agua
que tiene ese lodo limpio, brillante,
que se torna espejo.
Ven, mira.
La luz se filtra entre las hayas.
¿La ves reflejada en el agua?
Los árboles, desnudos
en lugar de sombra traen luz.
La arboleda invita. Ven.
Podríamos jugar a correr,
podríamos dibujar un recorrido
sinuoso en el hayedo
ahora hacia aquí, ahora hacia allá ...como si
nos persiguiéramos
podríamos chapotear cual criaturas
para salpicarnos
para estampar los pantalones
en un acto de arte casual
para perseguirnos
de tronco en tronco
para sonreír
y mirarnos a los ojos
y tal vez,
solo tal vez,
el hayedo nos regalaría
un par de hojas doradas
de un marrón tostado de otoño.
¡Qué Maravilla! si
cayesen las dos al tiempo
una en tus manos,
una en las mías.
Anna Babra
Una meravella de poema, que fa que sigui irresistible no acceptar la invitació !.
ResponEliminaFelicitats ;)
Accepta-la i gaudeix-ne com si hi fossis. Moltes gràcies
EliminaMagnífic, Anna, aquests versos són tan confortants com un passeig sota els faigs.
ResponEliminaEt felicito.
Gràcies. Et desitjo que els gaudeixis com si hi fossis.
EliminaCasi després d'un any. Torno a ser aquí. Gràcies Francesc.
ResponElimina