Gentilesa de Marcel Albet Guinart
Des de la porta blava
Tot i que...
la porta quedarà oberta,
la finestra esbatanada,
el delit fos,
l'aire filtrat
entre la corrent de l'una a l'altra,
i la tarda caient esculls avall,
a la gola no hi quedarà res.
Tan sols
un llastre damunt l'herba
o bé a la sorra,
recordarà què vàrem ser plegats;
sempre més ho portarem posat.
Anna Babra
Gentilesa de Marcel Albet Guinart
Desde la puerta azul
Y aunque...
la puerta quede abierta,
la ventana de par en par,
el ansia diluida,
el aire filtrado
entre la corriente de la una a la otra,
y la tarde vaya cayendo peñasco abajo,
ya nada quedará en la garganta.
Tan solo
un lastre sobre la hierba húmeda,
o quizá sobre la arena tibia,
recordará lo que juntos fuimos;
y siempre más lo llevaremos puesto.
Anna Babra
Aquest sentiment no es perdrà , per més que canviï tot l'entorn....està present molt endins i ben acomodat.
ResponEliminaSalut i bona tardor ;)
¡Cuánta intensidad!
ResponEliminaPor más que se vacíe la garganta -de susurros, de voces, de gemidos, de jadeos, de chillidos...- no se puede borrar lo vivido, ni obviar lo compartido, ni ignorar lo que significó, pues todos somos señales y signos irremplazables.
ResponElimina