La finestra blava
De la finestra estant
entre les costelletes de la persiana
s’entrelluca el paisatge.
De vora estant l’heura amanyaga aquesta paret tosca.
Aquest marc blau, pintat de blauet, espanta el mosquitam.
I de l’ampit enllà, carena avall, l’aigua de mar es bressa tota sola.
I ella s’acarona el rinxols de la cabellera
i el desig de l’aigua li clou els ulls tot emmirallant-s’hi.
Anna Babra
Una ventana azul
Desde el ventanal,
entre las lamas de la persiana,
se divisa el paisaje.
El alféizar ofrece el tacto de la hiedra besando esa pared rugosa.
El marco azul, pintado de azulete, ahuyenta los mosquitos.
Y allí, colina abajo, el agua de la mar se mece en su vaivén.
Se apoya en el alféizar, se acaricia los rizos aún enmarañados
y el deseo del agua, con los ojos cerrados,
muestra su propia imagen reflejada en el agua cual si fuera un espejo.
Anna Babra
Bonita recreación a la vista externa de una ventana que para el común de la gente pasa desapercibida.
ResponEliminaUn abrazo.
Si supiéramos mirar podríamos describir la belleza. Sólo se trata de intentarlo. La hiedra que besa la pared rugosa, el aire que trae salobre de mar, la muchacha apoyada en el alféizar...
EliminaSalud, Francisco.
Anna Babra
Un poema mediterráneo. Sin duda Safo o Ánite o Erina lo describirían como tú. Me gusta esta clase de poesía donde hay una sonoridad medida y que estimula mis sentidos.
ResponEliminaDescribir la belleza es un placer que todos merecemos. Una ventana a veces basta para hacerlo. Los ojos, la piel, la abertura, el color...
EliminaLa muchacha apoyada en el alféizar... se trata solo de intentar verlo.
Muchas gracias Fackel.
Salud.
Anna Babra
Preciós i delicat. M'ha vingut al cap una finestra al mar de Llach.
ResponEliminaSalut.
Tal com diu Llach a la seva cançó "una finestra al mar per poder somiar", per a poder sentir, per a poder estimar, per veure la bellesa i poder-la explicar.
EliminaI veure la noia recolzada en el àmpit tot a tocar de l'heura i també de la mar.
Salut, Francesc.
Anna Babra
Imaginar aquesta escena no costa gaire, amb els versos que l'acompanyen !.
ResponEliminaSalut ;)
Imaginar i veure-hi, transportar fins on un vulgui: un passeig i un art propi de cadascú.
EliminaGracies Artur.
Anna Babra
Una preciositat que convida a la relectura.
ResponEliminaSi les imatges que porten les paraules porten a la relectura ...
EliminaUn elogi. Montse, gràcies.
Anna Babra
Bellísimo, Annette. Me gusta su ritmo, su música, su "delicadasencillez".
ResponEliminaCariños, Anna.
Un abracísimo , Soco. Coincido contigo en la sencillez.
EliminaSalud.
Anna Babra
Preciós!. Un poema blau, lluminós i molt mediterràni. Te llum, sonoritat i sensualitat.
ResponEliminaUna abraçada Anna
P.P
Llum i blavor de la finestra estant fins al mar.Hi podràs veure tot allò que vulguis.
ResponEliminaSalut.
Anna Babra
Me imagino la bella imagen que refleja el agua.
ResponEliminaQue sea castellanoparlante no me impide valorar la versión catalana de tu poema.
Enhorabuena
Un abrazo
Muchas gracias. Ni por asomo se me ocurriría pensar eso.
ResponEliminaEres todo un caballero.
Salud y lectura.
Anna Babra