26.9.20

El vent - El viento

 

El vent

Avui ha tornat el vent.

Ahir també hi era. 

Ens ha arraulit a casa amb les finestres closes.

Ha fet sortir de dins allò que ja sabíem.

És tant potent que no respecta res.

 

I tu has obert la porta disposat a gaudir-ne.

Has cregut que escamparia la boira que fa temps se t’ha ficat a dins.

 Però ell, el vent, que mou

el xiprer del cementiri. 

el lilà del pati,

el llorer de casa, 

la figuera del veí,

els cirerers, avui erms, de la plaça,

no vol saber de bromes teves,

ni meves, 

ni d’ella,

ni de ningú.

Alça la veu i ulula horitzó enllà fent moure el gallaret amb displicència.

El vent se sap lliure

i tu,

                tu no ho ets.

 

Anna Babra

 

 El viento

El viento ha vuelto hoy.

Ayer también lo hacía.

Nos ha ovillado en casa con las ventanas cerradas.

Has creído que atravesaría esa barrera de aquello que ya sabíamos.

Es tan potente que no respeta nada.

 Y tú has salido a gozar de él.

Creíste que dispersaría la niebla que hace tiempo que se te ha metido dentro.

 

Pero él, el viento, ese que mueve

el ciprés del cementerio,

el lilo del patio,

el laurel de casa,

la higuera del vecino,

los cerezos, hoy yermos, de la plaza,

no quiere saber de brumas ni neblinas tuyas,

ni mías,

ni de ella,

ni de nadie.

Alza la voz y ulula hacia el horizonte meciendo la veleta con displicencia.

 

El viento se sabe libre

y tú,

                tú no lo eres.

 

Anna Babra

12 comentaris:

  1. Autoexigente el poema. Tal vez deberías convertirte en viento.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ojalá fuera capaç de convertirme en viento cuando me apeteciera.

      Gracias por tu propuesta.

      Salud, Fackel.

      Anna Babra

      Elimina
  2. No suporto gens el vent, encara que un bon poema el pot
    redimir.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vent és molt senyor, fa sempre el que vol a desgrat del qui...

      Gracies per l'elogi, Francesc. Celebro que t'ajudi a redimir-lo una mica. Perquè, malgrat tot es necessari.

      Salut.

      Anna Babra

      Elimina
  3. El vent bufa lliure, no l'incumbeix l'arbre ni les flors ni els éssers humans. Els elements naturals son impius.
    Bon poema.
    Salut
    Francesc Cornadó Estradé

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que són impius. Els envejo la llibertat.

      Salut
      Anna Babra

      Elimina
  4. Gràcies, Montse, per deixar petja.

    Salut.

    Anna Babra

    ResponElimina

  5. Hermosa personificación, del poderoso viento

    Quieres ser libre
    como el viento que juega
    entre tus lilas.

    Este haiku para ti, Anna. Con un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precioso tu haiku. Así es en realidad. Muchisímas gracias, Soco.

      Un abrazo.

      Anna Babra

      Elimina
  6. El viento que todo se lo lleva. A ver si es verdad que también lo malo.
    Un saludo.

    ResponElimina
  7. Coincidimos en el deseo plenamente, Cayetano.

    Salud.

    Anna Babra

    ResponElimina