El vent
Avui ha tornat el vent.
Ahir també hi era.
Ens ha arraulit a casa amb les finestres closes.
Ha fet sortir de dins allò que ja sabíem.
És tant potent que no respecta res.
I tu has obert la
porta disposat a gaudir-ne.
Has cregut que escamparia la boira que fa temps se t’ha ficat a dins.
Però ell, el vent, que mou
el xiprer del cementiri.
el lilà del pati,
el llorer de casa,
la figuera del veí,
els cirerers, avui erms, de la plaça,
no vol saber de bromes teves,
ni meves,
ni d’ella,
ni de ningú.
Alça la veu i ulula horitzó enllà fent moure el gallaret amb displicència.
El vent se sap lliure
i tu,
tu no ho ets.
Anna Babra

El viento ha vuelto hoy.
Ayer también lo hacía.
Nos ha ovillado en casa con las ventanas cerradas.
Has creído que atravesaría esa barrera de aquello que ya sabíamos.
Es tan potente que no respeta nada.
Y tú has salido a gozar de él.
Creíste que dispersaría la niebla que hace tiempo que se te ha metido dentro.
Pero él, el viento, ese que mueve
el ciprés del cementerio,
el lilo del patio,
el laurel de casa,
la higuera del vecino,
los cerezos, hoy yermos, de la plaza,
no quiere saber de brumas ni neblinas tuyas,
ni mías,
ni de ella,
ni de nadie.
Alza la voz y ulula hacia el horizonte meciendo la veleta con displicencia.
El viento se sabe libre
y tú,
tú no lo eres.
Anna Babra
Autoexigente el poema. Tal vez deberías convertirte en viento.
ResponEliminaOjalá fuera capaç de convertirme en viento cuando me apeteciera.
EliminaGracias por tu propuesta.
Salud, Fackel.
Anna Babra
No suporto gens el vent, encara que un bon poema el pot
ResponEliminaredimir.
Salut
El vent és molt senyor, fa sempre el que vol a desgrat del qui...
EliminaGracies per l'elogi, Francesc. Celebro que t'ajudi a redimir-lo una mica. Perquè, malgrat tot es necessari.
Salut.
Anna Babra
El vent bufa lliure, no l'incumbeix l'arbre ni les flors ni els éssers humans. Els elements naturals son impius.
ResponEliminaBon poema.
Salut
Francesc Cornadó Estradé
I tant que són impius. Els envejo la llibertat.
EliminaSalut
Anna Babra
Preciós!
ResponEliminaGràcies, Montse, per deixar petja.
ResponEliminaSalut.
Anna Babra
ResponEliminaHermosa personificación, del poderoso viento
Quieres ser libre
como el viento que juega
entre tus lilas.
Este haiku para ti, Anna. Con un abrazo
Precioso tu haiku. Así es en realidad. Muchisímas gracias, Soco.
EliminaUn abrazo.
Anna Babra
El viento que todo se lo lleva. A ver si es verdad que también lo malo.
ResponEliminaUn saludo.
Coincidimos en el deseo plenamente, Cayetano.
ResponEliminaSalud.
Anna Babra