3.6.20

CRÈDULS - CRÉDULOS






CRÈDULS
De les molles de pa que hauran quedat sota la taula,
arran de potes, arran del marge,
a l’ombra que deixa el sol roent,
els pardals faran festa tot picotejant aquí i allà.
De les restes, una gernació de formigues
faran corrua com si d’una carretera es tractés.
Ordenades, obedients, aniran carregant les menges
cara uns temps que es preveuen ben perversos.
Nosaltres també farem corrua per fugir,
amuntegats, esperant que alliberin,
el que hem perdut durant tot aquest temps.
Però serà debades.

I serà tard, massa tard per nosaltres.
Obedients, massa obedients.

Hem perdut la veu i la paraula.
Ens hem tapat el rostre, ens hem guardat el crit,
ens hem reclòs, ens hem marcit.
La por ens ha traït.
Massa silenci, massa silenci el nostre.

És a dir, CREDULS!
Hem claudicat, i ara no,
ja no som el que érem.
Es més, mai més ja no ho serem.
Estem
Sols i silents.
Qui ho havia de dir!

Anna Babra

CRÉDULOS
Delas miga de pan que quedaron bajo la mesa
junto a las patas, justo cerca del margen de la mesa,
a la vera de la sombra que deja un sol ardiente,
los gorriones celebran una fiesta picoteando aquí y allí.
De los restos, un ejército de hormigas,
formaran una fila como si de una carretera se tratara.
Ordenadas, obedientes, irán trasegando migajas
para un tiempo que se prevé perverso.

Nosotros también dibujaremos una fila
para huir, amontonados, esperando que liberen
todo lo que hemos perdido en estos tiempos.
Pero será inútil.

Y será demasiado tarde, demasiado tarde para nosotros.
Obedientes, demasiado obedientes.

Hemos perdido la palabra.
Nos hemos cubierto el rostro, hemos contenido el grito,
nos hemos encerrado, nos hemos apagado.
El miedo nos ha traicionado.
Demasiado silencio, demasiado silencio el nuestro.

Es decir, ¡CRÉDULOS!
Hemos claudicado, y ahora no,
ya no somos lo que éramos.
Es más, ya jamás lo seremos.
Estamos
Solos y silentes.
¡Quién lo iba a decir!

Anna Babra

2 comentaris:

  1. La por ens ha tapat el rostre. Però no els nostres cors.....seguirem endavant!...M.agrada!....Molta salut Anna! Pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Optimista. El que s'ha perdut dificilment tornarà. I clar que ens sortirem, però será un altre món. No ho dubtis.

      Salut Pilar.

      Anna Babra

      Anna Babra

      Elimina