Pàmpols vermells

Esperarem que aquesta lluïssor de mitja tarda
que vesteix de vermell  l'horitzó,
que tenyeix la mirada de llum,
que promet l'escalfor d'un foc inexistent,
s'esvaeixi fonent-se darrera l'última línia;
i llavors, quan el cel prengui el color blau elèctric,
i la llum esdevingui blancor
ens esmunyirem, com furtius entre els ceps.


La vinya, mig nua,
escamparà una catifa de pàmpols vermells,
com el foc de l'hivern.
Jaurem damunt de la flonja cobertura
que ens cobrirà, com flassada d'argent.
I ningú no ens veurà.
Arraulits, panxa amunt, entre mig de les branques,
alçarem els braços, abastarem el cel.
I tot just al capvespre, entre aquella llum blanca que emet, 
se'ns omplirà la mirada de cel.

Anna Babra

Pámpanas rojas

Aguardaremos que ese brillo de media tarde
que viste de rojo el horizonte,
que tiñe la mirada de luz,
que promete el calor de una lumbre inexsistente,
se desvanezca  fundiéndose en la última línea del horizonte;
entonces, cuando el cielo se transmute en ese azul eléctrico,
y la luz se torne en blancor
nos deslizaremos, cual furtivos, entres las vides.

La viña, casi desnuda,
ofrecerá una alfombra de pámpanas rojas,
como fuego de invierno.
 Nos tumbaremos sobre la suave cobertura
que nos arropará como saya de plata.
Y nadie nos verá.
Acurrucados, panza arriba, entre las ramas,
alzaremos los brazos, alcanzaremos el cielo.
Y, justo al atardecer, entre esa luz blanca que emite,
la mirada se nos llenará de cielo.

Anna Babra